Opinió

LA GALERIA

Pobles de tardor

Lluny del tràfec indecent de l’estiu, quan els milers de turistes transformen aquests racons de pau en formiguers humans

La tar­dor pot ser una gran època. La costa, per exem­ple, en un dia encal­mat i asso­le­llat es con­ver­teix en el millor aliat de qual­se­vol ciu­tadà que neces­siti car­re­gar piles pas­se­jant dòcil­ment vora les ple­tes o per als llargs pas­se­jos que res­se­guei­xen la llu­en­tor líquida amb què es trans­forma el mar amb l’impacte inde­cent del sol encara càlid dels bons dies de tar­dor. Lluny del tràfec inde­cent de l’estiu, quan els milers de turis­tes trans­for­men aquests racons de pau de la tar­dor en autèntics for­mi­guers humans. No en soc pas con­trari d’aques­tes mul­ti­tuds pun­tu­als per apro­fi­tar la fresca pun­tual de l’estiu, però un dia de pau i repòs en una vila mari­nera en aques­tes dates recon­forta l’espe­rit com la millor classe de mind­ful­ness o el retir espi­ri­tual més allu­nyat de la civi­lit­zació. Cadascú ho pot fer on més li pla­gui, com si vol fer-ho en un poblet de mun­ta­nya per­dut a qual­se­vol racó d’aquest magnífic país que tenim. Si s’ho miren bé, en aquesta època s’aparca sense difi­cul­tats a llocs on a l’estiu gai­rebé és impos­si­ble tro­bar un lloc legal per apar­car i on els apar­ca­ments fan l’agost des del juny fins al setem­bre. Els locals que seguei­xen oberts són els de tota la vida, on els preus no que­den desor­bi­tats per apro­fi­tar els des­pis­tats turis­tes adi­ne­rats a qui tant els és pagar 4 o 5 euros per un trist biquini o si el peix els el cobren com si fos fresc, tot i ser con­ge­lat. És quan el ter­ri­tori és més autèntic. Quan pots mirar el veí als ulls i veure-hi també la tran­quil·litat de la jor­nada recon­for­tant, a qual­se­vol poble dels que tots poden tenir ara al cap. Aquesta és la gràcia que cadascú pugui triar la vila que vul­gui, perquè cadascú troba allò que el recon­forta en llocs dife­rents. Un pas­seig, un dinar o una estada en una plaça asso­le­llada men­tre els nens juguen amb altres nens d’altres famílies. Una estampa quo­ti­di­ana que millora les vides d’uns i altres. Una sen­zi­llesa d’acció que, sovint, en un món hiper­con­nec­tat i on la velo­ci­tat ho impregna pràcti­ca­ment tot, passa des­a­per­ce­buda per a massa gent.

Pot­ser pen­sen que soc un astro­nauta. Ja sé que podia haver par­lat de pac­tes polítics que s’esber­len o de si les llis­tes unitàries hau­rien de tri­om­far el 21 de desem­bre o com s’ha de desen­vo­lu­par el pla espe­cial de la Devesa en els pro­pers man­dats. Ho podria haver fet, però, a vega­des, tots ple­gats neces­si­tem allu­nyar-nos una mica de tot i res­pi­rar fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia