La febre groga

En els dar­rers dies s’ha des­fer­mat una autèntica febre groga. Però, a diferència de la malal­tia, aquesta no prové de l’Àfrica Occi­den­tal ni la trans­met cap mos­quit, sinó que ho fa la junta elec­to­ral espa­nyola per man­dat exprés del trium­vi­rat uni­o­nista. Les dele­ga­ci­ons cata­la­nes del PSOE i el PP i la marca blanca d’aquesta, Ciu­ta­dans, viuen obses­si­o­na­des per pro­hi­bir el color groc i, de pas­sada, per res­trin­gir la lli­ber­tat d’expressió; una mos­tra més d’una deriva auto­ritària que no sem­bla tenir atu­ra­dor i que, malau­ra­da­ment, Europa con­tem­pla com si es tractés d’una inno­cent tra­pe­lle­ria infan­til. Els par­tits del trium­vi­rat, a més a més, sem­blen obse­dits a com­pe­tir per la ini­ci­a­tiva més sur­re­a­lista. Fa dos dies, la marca blanca del PP va ins­tar a pro­hi­bir que a TV3 es parlés de “govern a l’exili” o de “con­se­llers empre­so­nats”. La dar­rera ocurrència ha estat la petició del PP i Ciu­ta­dans a la junta elec­to­ral espa­nyola, que aquests últims dies ja ha pro­hi­bit, a petició de la dele­gació del PSOE, que els mem­bres de les meses elec­to­rals i els apo­de­rats dels par­tits por­tin llaços grocs; i ha obli­gat l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona a reti­rar una pan­carta que recla­mava l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics. Ara, la dele­gació del PP i la seva marca blanca dema­nen que es pro­hi­beixi el color groc dels llums de Nadal i les fonts de Bar­ce­lona. No es tracta d’un acu­dit. Una piu­lada del por­ta­veu muni­ci­pal del PP, Alberto Fernández Díaz, con­si­dera que el groc “atempta con­tra la neu­tra­li­tat política”. Des de les xar­xes soci­als, que acos­tu­men a con­ver­tir-se en un camp abo­nat a la iro­nia, han començat a cir­cu­lar ocurrències de tota mena, com ara la que pro­posa la supressió de la línia groga del metro o la que demana que es pro­hi­beixi con­su­mir pro­duc­tes de color groc com ara els plàtans. La gent es pren amb humor els símpto­mes més esperpèntics de la reacció auto­ritària que estem vivint; però es tracta d’una autèntica febre groga que, en aquest cas, reper­cu­tirà direc­ta­ment en la salut de la democràcia.