Brussel·les i Sixena

Tan difícil i incert com és expli­car el que ha pas­sat i el que passa en aquest precís moment, i hi ha peri­o­dis­tes, opi­na­dors i ana­lis­tes que pre­te­nen expli­car el que pas­sarà demà. Fa uns mesos, segons aquests, Oriol Jun­que­ras era el can­di­dat ideal del PP per pre­si­dir la Gene­ra­li­tat. Obser­va­ven una com­pli­ci­tat, unes pica­des d’ullet entre la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol i el líder dels repu­bli­cans cata­lans, per­sona més mane­ja­ble que l’infle­xi­ble Puig­de­mont. El PP i els seus apa­rells judi­ci­als man­te­nen Jun­que­ras a la presó, des d’on no podrà fer la cam­pa­nya que l’hau­ria d’encim­be­llar al govern de Cata­lu­nya. No se sap que la vice­pre­si­denta hagi com­plert l’obra de mise­ricòrdia de visi­tar el pres ami­cal. També deien els pros­pec­tius que l’antiga Con­vergència, ara emmas­ca­rada amb el nom de PDe­CAT, s’estim­ba­ria i no aixe­ca­ria cap. Puig­de­mont, el seu líder, el pas­tis­ser d’Amer, el redac­tor del diari “comar­cal” i “carlí” El Punt, comença a anar pri­mer a les enques­tes. L’altre dia va rebre 45.000 suports de gent que es va des­plaçar a Brus­sel·les, on es troba exi­liat. És clar: no es podia pre­veure que hi hau­ria pre­sons i exi­lis. Per­do­nin: no es pot pre­veure res. Ni en política, ni en l’àmbit fami­liar, ni en l’evo­lució vital de l’arbre de car­rer que tinc al davant. De totes mane­res, els polítics han de ser més afi­nats que els peri­o­dis­tes. La reacció viru­lenta de l’Estat del qual es volen sepa­rar per la seva con­dició d’agres­siu, l’hau­rien d’haver vist venir.

No em trec del cap el titu­lar d’aquell diari: “Els sepa­ra­tis­tes cata­lans pas­se­gen el seu odi a Espa­nya pels car­rers de Brus­sel·les.” No vaig anar a Brus­sel·les, també per con­vicció, però si par­len de mi els haig de dir que estimo Cepeda la Mora, on no he estat mai, tant com Gaziel, i gràcies a Gaziel. Com estimo “el poble de Madrid”: el de Tomás Bretón i el de tots els Meso­nero Romano que han vin­gut després, no l’elit que con­trola el BOE i ho con­trola tot, Cas­te­lla i Madrid inclo­ses. L’odi va, si de cas, en direcció contrària. Sixena, que no reclama les obres medi­e­vals que té exi­li­a­des a Madrid, Osca, Sara­gossa o Nova York, vol les urnes funeràries dipo­si­ta­des a Lleida. El jutge ha donat ins­truc­ci­ons perquè siguin comis­sa­des per la Guàrdia Civil, i a la força. No n’hi havia prou, amb les urnes dels vius. També volen les dels morts pel mateix mètode expe­di­tiu. A Sixena va néixer Miquel o Miguel Ser­vet, que dona nom a l’hos­pi­tal de Sara­gossa. Va des­co­brir la doble cir­cu­lació de la sang, ens expli­ca­ven a col·legi. Va morir en una foguera a Suïssa amb l’acord de catòlics i cal­vi­nis­tes, no pel des­co­bri­ment mèdic sinó per haver qüesti­o­nat la “cons­ti­tu­ci­o­nal” Santíssima Tri­ni­tat. A Sixena, a la mateixa demar­cació que Casp, es bifur­quen els camins.