Tribuna
Què decidim el 21-D?
Aquestes eleccions ens faran escollir sobre quina resposta donem els catalans a l’autoritarisme de l’Estat espanyol. Tenim tres grans blocs: un primer bloc, els integrants del qual ratifiquen aquest autoritarisme de què són complisses, es manifesten juntament amb grups feixistes, donen per bons els crits de “a por ellos” i donen suport al 155. El segon bloc és el d’aquells que ofereixen la ruptura democràtica a Espanya. Respectant molt la seva proposta, si els catalans ho tenim difícil, ells encara més, ja que només tenen el suport d’un de cada cinc espanyols. Si la independència de Catalunya és un objectiu difícil, la ruptura democràtica espanyola encara ho és més.
Per últim, tenim tres opcions que donen com a resposta la ruptura democràtica a Catalunya. Dins d’aquest darrer bloc, l’independentista, tenim tres estratègies per fer aquesta ruptura democràtica. Una que se centra en elements simbòlics, com ara restaurar el govern legítim; una altra que vol mantenir la confrontació unilateral des del minut zero, i una darrera que ha analitzat què ens va fallar el 27 d’octubre, els candidats de la qual han explicat el perquè es va decidir no oferir una resistència a l’aplicació del 155 i que ens diu què hem d’aconseguir per fer aquesta ruptura.
Resulta poc engrescador dir que no podem tornar al 3 d’octubre i que ho tenim més difícil del que ens pensàvem. Molt poc popular és dir que serà bastant improbable poder restaurar el govern legítim a curt termini perquè aquest té una part a la presó, o amb l’amenaça d’anar-hi, o a l’exili, i també tenim els dos líders de les entitats independentistes empresonats.
Premiar el realisme i la sinceritat a vegades és difícil quan tenim qui ofereix una certa idea que tot pot tornar a la situació del 3 d’octubre, un refugi per curar les ferides emocionals que ens han fet patir aquestes setmanes. Però si realment creiem en la llibertat del poble de Catalunya, la prioritat és mirar la realitat per molt que aquesta no ens agradi i reconèixer tot el que hem fet per avançar però també el que encara ens manca. Encara que d’una manera una mica matussera, hi ha una de les opcions que ja fa una mica de bretxa entre votants dels comuns i dels socialistes.
El 21-D decidim quina resposta donem a l’autoritarisme de l’Estat. Potser és l’hora que deixem de donar respostes simbòliques o respostes plenes d’èpica dialèctica que només ens porten a noves derrotes i a més decepció. Potser és l’hora que pensem en solucions que tenen en consideració la realitat i el que encara ens manca. Fa massa temps que ens perdem en elements simbòlics, quan molts només són mitjans per arribar a un objectiu: la ruptura democràtica a Catalunya. El que ens falta és molt clar: més base social i millor posició internacional; la resta, per molt simbòlic i important que ens sembli, és secundari i potser que premiem qui ens ofereix, encara que molt dèbilment, alguna solució a aquestes mancances.
