Opinió

Full de ruta

Pobres treballadors

Al voltant de mig milió d’assalariats formen part a Catalunya del que ja es coneix com a ‘treballador pobre’, amb sous inferiors als 1.171 euros

No tinc diners, no tinc diners / Xiquets pre­neu paciència / cosa d’un mes / cosa d’un mes / no tinc diners. Xiquets, pre­neu paciència / cosa d’un mes.” Així diu una estrofa de la cançó titu­lada No tinc diners, del grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Fer­re­ries, que es clava al cap després de lle­gir l’informe sobre l’ocu­pació que aquests dies ha pre­sen­tat la taula d’enti­tats del Ter­cer Sec­tor Social. Més que mai hi apa­reix el con­cepte de tre­ba­lla­dor pobre. Els pobres tre­ba­lla­dors ja no en tenim prou amb tenir una feina remu­ne­rada per esqui­var la pobresa; ara som tre­ba­lla­dors pobres, perquè cada cop més els sous no per­me­ten arri­bar a final de mes. Al vol­tant de mig milió d’assa­la­ri­ats for­men part a Cata­lu­nya del que ja es coneix amb aquest con­cepte. Són aquells amb sous infe­ri­ors als 1.171 euros, que és el llin­dar fixat per la Carta Social Euro­pea basant-se en el 60% dels ingres­sos mit­jans, i que tin­drien “un salari mitjà men­sual que no els per­me­tria desen­vo­lu­par una vida decent”. Encara més: al vol­tant de la mei­tat d’aquests assa­la­ri­ats van tenir nòmines infe­ri­ors als 710 euros pel pes ele­vat dels con­trac­tes a temps par­cial, segons diu l’informe Ocu­pació de qua­li­tat: una res­posta al feno­men dels tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res pobres. La falta de recur­sos pro­voca una espi­ral que ho xucla tot: habi­tatge, salut, incre­ment de les desi­gual­tats, exclusió social. La lluita de tots els que aquests dies han fet cam­pa­nya elec­to­ral i, sobre­tot, dels que aca­ba­ran ocu­pant les cadi­res del poder (si les cadi­res encara que­den dem­peus a par­tir del 22-D!) no només s’ha de cen­trar a reduir les taxes d’atur, sinó a acon­se­guir millo­rar les con­di­ci­ons dels tre­ba­lla­dors, dels que tenim sou, dels que volem una feina amb un sou digne. No podem tenir un bon país si pri­mer no es dig­ni­fi­quen les con­di­ci­ons econòmiques de les per­so­nes. “Ai pre­si­dent / pague als ciu­ta­dans / que tenen gana / que tenen gana / que si no, no balla­ran / jota ni sar­dana”, diuen els Qui­cos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia