El crepuscle de la humanitat

Amb els com­panys de l’Asso­ci­ació Col·legial d’Escrip­tors de Cata­lu­nya, cada mes orga­nit­zem a la Lli­bre­ria Ani­mal Sos­pec­hoso de Gràcia una lec­tura de poe­sia cata­lana alter­nant autors vius i tra­duc­ci­ons. Aquesta set­mana li va tocar a El cre­pus­cle de la huma­ni­tat, una anto­lo­gia que va fer Kurt Pint­hus el 1919 amb els poe­tes de l’expres­si­o­nisme ale­many, entre ells figu­res com Franz Wer­fel, Georg Trakl i Gott­fried Benn. Volíem recu­pe­rar el volum d’Edi­ci­ons 1984 perquè alguns el con­si­de­rem el millor lli­bre català publi­cat el nou segle –se’n van ven­dre menys de 500 exem­plars!– i perquè és una joia que poques cul­tu­res han traduït –en cas­tellà, per exem­ple, no exis­teix– d’un cor­rent artístic exter­mi­nat pels nazis. Érem qua­tre gates.