No saber perdre

Aquests dies, el païdor dels par­tits a favor del 155 va més car­re­gat que el de la mit­jana de la població. La reacció davant dels resul­tats del 21-D, sobre­tot de Cs i el PP, ho denota. El pri­mer, perquè no suma majo­ria; el segon, per la trom­pada elec­to­ral. I han començat les mani­o­bres extra­va­gants habi­tu­als: s’inven­ten una even­tual secessió de les comar­ques on han gua­nyat (la tabarra de la Tabàrnia, que alguns mal­den per ven­dre com a con­cepte d’alta política, però que és una manera més de no accep­tar el resul­tat); bran­den el con­trol de les finan­ces i ame­na­cen amb més deten­ci­ons d’inde­pen­den­tis­tes. Volen gua­nyar el que no han gua­nyat a les urnes. Men­tres­tant, diu que el PP suma més impu­tats per cor­rupció. Però a qui l’importa, oi?