Bolsena i l’agermanament

Escric aques­tes rat­lles per avançat abans de pas­sar una part de les vacan­ces nada­len­ques a Beget. Com que, a l’hora de redac­tar el text, encara estic dins de l’any vell, el vull aca­bar reme­mo­rant el que han sig­ni­fi­cat aquests dar­rers mesos per a les rela­ci­ons entre Llo­ret i Bol­sena, la ciu­tat d’Itàlia que com­par­teix amb els llo­re­tencs i altres pobles la devoció a santa Cris­tina. Em per­toca el petit honor d’haver ini­ciat els con­tac­tes direc­tes amb la població del Lazio, coro­nant així les inves­ti­ga­ci­ons històriques fetes sobre docu­men­tació. Era el 29 d’agost de 1992 quan, acom­pa­nyat de la meva esposa i una pare­lla d’amics, vam tre­pit­jar Bol­sena per pri­mera vegada i vam esta­blir relació amb els mem­bres d’Asco­tur, l’asso­ci­ació que tenia cura de les tra­di­ci­ons i els actes que es rea­lit­zen allà al vol­tant de les fes­tes de la patrona. Vam estar, també, amb Mar­ce­llo Mos­cini, pro­fes­sor d’art i espe­ci­a­lista del tema de la màrtir nas­cuda i morta en aque­lla loca­li­tat, autor de tots els lli­bres refe­rits al culte a santa Cris­tina. A par­tir d’aquí, es van inten­si­fi­car les rela­ci­ons, van haver-hi inter­can­vis col·lec­tius, fins que el 23 d’abril del 2007 es va mate­ri­a­lit­zar, de manera ofi­cial i amb gran satis­facció, l’ager­ma­na­ment de Llo­ret i Bol­sena, refe­ren­dat a Itàlia el 24 de novem­bre del mateix any. Ara fa deu anys d’aquest fet i les dues ciu­tats han vol­gut reno­var el vin­cle. Pri­mer es va orga­nit­zar una nova excursió a Bol­sena a començament d’estiu, i final­ment, ara fa poc, els ita­li­ans han tor­nat a venir a Llo­ret, amb el seu alcalde Paolo Equi­tani al cap­da­vant. Es dona la cir­cumstància que aquest alcalde ja hi era quan es va mate­ri­a­lit­zar l’ager­ma­na­ment i, després d’haver-ho dei­xat un temps, ara torna a estar al davant de l’alcal­dia. Aquesta vegada, l’Ajun­ta­ment llo­re­tenc ha dedi­cat als bol­se­ne­sos una rotonda de les de l’entrada a la nos­tra vila, en el sec­tor de Sant Quirze, i s’hi ha ins­tal·lat, a manera de monu­ment, una repro­ducció metàl·lica del per­fil del barri antic de Bol­sena amb el seu cas­tell feu­dal, avui con­ver­tit en museu muni­ci­pal. Per part dels bol­se­ne­sos, l’ànima d’aquests inter­can­vis ha estat sem­pre Roberto Basili, una per­sona afa­ble i dili­gent com poques i dotat, a més, d’un excel·lent sen­tit de l’humor que el fa molt popu­lar entre la gent. Degut als anys de conei­xença mútua, tant amb el Roberto com amb algun altre dels res­pon­sa­bles hem tei­xit autèntics llaços d’amis­tat que ultra­pas­sen les meres rela­ci­ons turísti­ques o cul­tu­rals, i això és, segu­ra­ment, el més bonic de tot aquest movi­ment entre els dos pobles.