Costi el que costi

La fis­ca­lia defensa que Oriol Jun­que­ras ha de con­ti­nuar a la presó perquè hi veu un risc evi­dent de rei­te­ració delic­tiva. Entre altres raons, esgri­meix “l’absència d’un com­promís amb la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal” i el fet que, al seu cri­teri, no ha renun­ciat “a l’ús de vies il·legals per a la defensa del seu pro­jecte polític”. A més, rei­tera que hi ha indi­cis d’un pos­si­ble delicte de rebel·lió pels “com­por­ta­ments vio­lents” que asse­gura que hi va haver el 20 de setem­bre i l’1-O. Pel que fa a la jor­nada del referèndum, no es refe­reix, evi­dent­ment, a les càrre­gues con­tra els votants de les for­ces poli­ci­als espa­nyo­les. L’arbi­tra­ri­e­tat està ser­vida i Jun­que­ras, com els altres pre­sos polítics que encara són a Estre­mera i Soto del Real, no tenen cap garan­tia legal davant d’un Codi Penal que es modula a con­veniència i d’uns fets que es mani­pu­len i rein­ven­ten per ajus­tar-los a la bus­cada tipi­fi­cació delic­tiva o als supòsits de presó pro­vi­si­o­nal. Les elec­ci­ons del 21-D no han alli­be­rat els pre­sos ni han permès el retorn dels exi­li­ats, encara que la majo­ria inde­pen­den­tista ha exhi­bit una soli­desa inèdita en les pit­jors con­di­ci­ons objec­ti­ves per fer-ho. No hi ha solu­ci­ons màgiques, tam­poc per al retorn de Car­les Puig­de­mont. El con­flicte polític s’endu­rirà, amb la segu­re­tat aritmètica que al Par­la­ment no hi ha cap majo­ria alter­na­tiva i l’obli­gació de JxCat, ERC i la CUP de pac­tar una inves­ti­dura i un govern, costi el que costi.