De la traïció

La metàfora de la traïció és dis­sol­dre la cola que cohe­si­ona una relació densa. Ho teo­ritza Avis­hai Mar­ga­lit, un dels pen­sa­dors con­tem­po­ra­nis més des­ta­cats per les seves refle­xi­ons sobre la con­dició humana. Així se’l des­criu a la solapa del seu dar­rer lli­bre, De la traïció, que acaba de publi­car, en tra­ducció cata­lana de Fina Caball, l’edi­to­rial Arcàdia. Un goig anar a l’avançada amb aquest text d’aquest autor isra­elià. Cab­dal. La traïció, el mal i greuge cap a la víctima, la dis­so­lució o l’afe­bli­ment d’aquesta relació densa entre per­so­nes, amics, família o col·lec­tius als quals ens lliga un sen­tit de per­ti­nença, agafa aquests dies més d’un sen­tit. En l’esfera política, la des­lle­ial­tat, el col·labo­ra­ci­o­nisme, són fenòmens que asso­ciem a la idea de traïció. La tensió entre trans­parència i la con­fiança que recla­mem i recla­men polítics i ciu­ta­da­nia és un debat cons­tant, i Mar­ga­lit con­clou que la trans­parència no encaixa amb la vida civi­lit­zada. Diu: “Si la traïció és el preu que hem de pagar per ama­gar el que cal­gui per tenir una vida civi­lit­zada, és un preu que val la pena pagar.” La lec­tura de Mar­ga­lit se’m bar­reja d’una banda amb el moment polític actual, on en molts movi­ments, ja siguin judi­ci­als, ja siguin par­la­men­ta­ris, s’hi pro­jecta també la tesi de la doble veri­tat: una per a les elits i l’altra per a la massa; però també amb l’èxit tea­tral del moment. El de la història de Les noies de Moss­bank Road, que podeu veure a la Villar­roel, escrita per Ame­lia Bull­more, traduïda per Roser Bata­lla, diri­gida magnífica­ment per Sílvia Munt i inter­pre­tada magis­tral­ment per Marta Marco, Cris­tina Gene­bat i Clara Segura. Una funció elec­trit­zant, que et cap­bussa en la història d’amis­tat entre aques­tes tres noies, aques­tes tres dones que com­par­tei­xen pis d’estu­di­ants, i on en la seva relació densa, con­sis­tent i forta hi ha de tot: ria­lles i llàgri­mes, ale­gria i dolor, lli­ber­tats i retrets, ambi­ci­ons i limi­ta­ci­ons, con­fidències i traïcions. I és que com diu Avis­hai Mar­ga­lit: “La traïció, com el riure, forma part del tei­xit bàsic de l’existència humana.”