Res que no fos al guió

La sen­sació d’assis­tir a una tra­gi­comèdia ha anat aug­men­tant encara més quan s’ha posat en marxa la comissió del Congrés per revi­sar l’actual model ter­ri­to­rial. Pedro Sánchez, l’impul­sor de la mesura, ja li va cos­tar que es pogués arren­car pel cop de porta d’ERC, el PDe­CAT, el PNB i Podem i, al damunt, només li va fal­tar el des­in­terès del PP –avançant que en cap cas hi par­ti­cipa per ava­luar una modi­fi­cació de la Cons­ti­tució– i la des­gana de Ciu­ta­dans, els quals també havien amenaçat de no par­ti­ci­par-hi. La qüestió és que després de mol­tes vicis­si­tuds, la comissió ha rebut aquesta set­mana els pri­mers com­pa­rei­xents. I la galleda d’aigua freda per al PSOE ha estat impres­si­o­nant: ni urgeix una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, i encara menys per la via fede­ral (Her­rero de Miñón va dir: “Si ens l’estal­viem, com el 1978, farem un gran pas”), i res de dotar les auto­no­mies de més auto­go­vern. El mis­satge de fons era més aviat el con­trari: el que s’ha de pro­cu­rar és enfor­tir l’Estat. Els ano­me­nats pares de la Cons­ti­tució, els pri­mers a acu­dir a la cita, van car­re­gar amb duresa con­tra el procés i van aca­bar donant la raó als immo­bi­lis­tes i als recen­tra­lit­za­dors. I, sobre­tot, van ser­vir en safata les tesis dels par­tits del 155 pre­sents a la sala: si es revisés no seria en cap cas per enca­bir-hi ni una sola rei­vin­di­cació cata­lana. I això només ha estat l’ape­ri­tiu, perquè els següents ponents pro­me­ten repar­tir encara més lle­nya.