Defensa selectiva

El gran pro­blema és la pos­si­bi­li­tat que Car­les Puig­de­mont pugui ser inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per via telemàtica o per dele­gació. El govern espa­nyol del PP, el PSOE i Cs, que van fer ús de la inter­pre­tació cre­a­tiva a l’hora de deter­mi­nar que l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució ser­via per forçar el ces­sa­ment del govern català i impo­sar elec­ci­ons, exi­gei­xen ara que el regla­ment del Par­la­ment se segueixi al peu de la lle­tra. I el res­trin­gei­xen al màxim quan sos­te­nen que com que no expli­cita que hi pugui haver més alter­na­ti­ves que la pre­sen­cial, aques­tes són invi­a­bles.

El debat que ocupa titu­lars i adver­ti­ments dels auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes és que es pugui inves­tir Puig­de­mont, quan el que és real­ment escan­dalós és que no es pugui. Però d’això, evi­dent­ment, popu­lars, soci­a­lis­tes i ciu­ta­dans no en par­len. Igno­ren els més de 940.000 vots obtin­guts per Junts per Cata­lu­nya i els més de 930.000 d’Esquerra, amb Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras al cap­da­vant. I la victòria rotunda del bloc inde­pen­den­tista, de nou amb majo­ria abso­luta a la cam­bra cata­lana, en uns comi­cis ide­ats perquè els ven­ces­sin els uni­o­nis­tes. La rea­li­tat és tos­suda, i la gent, molt més per­sis­tent del que vol­drien alguns.

Davant del fracàs, les tra­ves. De pla­car al líder dels repu­bli­cans, ja se n’ha encar­re­gat el Tri­bu­nal Suprem. En presó pre­ven­tiva des del 2 de novem­bre, al can­di­dat d’ERC, que ja no va poder par­ti­ci­par en la cam­pa­nya elec­to­ral, se li denega el tras­llat a una presó cata­lana i tam­poc se l’auto­ritza a assis­tir al ple de cons­ti­tució del Par­la­ment. L’alt tri­bu­nal limita l’acció i pro­jecció del dipu­tat Jun­que­ras. A Puig­de­mont, el mar­quen els que por­ten la Cons­ti­tució per ban­dera. I pot­ser seria hora de recor­dar-los a tots que a la carta magna s’hi con­sa­gren drets fona­men­tals, com el de par­ti­ci­pació i de repre­sen­tació política, vul­ne­rats de forma fla­grant per als pre­si­den­ci­a­bles de JxCat i ERC i per als seus votants. Popu­lars, soci­a­lis­tes i ciu­ta­dans ho obvien. La seva és una defensa de la Cons­ti­tució selec­tiva.