On és la paritat?

Eli­senda Ala­many (CeCP) va ser l’última dipu­tada que va tenir la paraula durant la sessió de cons­ti­tució del Par­la­ment, i va ser per denun­ciar la manca de pari­tat a la mesa: nomes hi ha una dona entre els set mem­bres que la con­for­men. Un pas enrere si tenim en compte que en la dar­rera legis­la­tura n’hi havia tres –entre elles la pre­si­denta For­ca­dell– i que això passa pre­ci­sa­ment en la legis­la­tura en què hi ha més dipu­ta­des a l’hemi­ci­cle, un total de 58. La mesa del Par­la­ment incom­pleix de manera fla­grant l’arti­cle 12 de la llei d’igual­tat i els res­pon­sa­bles són els par­tits –excepte ERC–, que no han res­pec­tat la pari­tat a l’hora de pre­sen­tar el seus can­di­dats. Mala­ment anem si les for­ma­ci­ons polítiques són les pri­me­res a incom­plir una llei com la d’igual­tat, que tant està cos­tant d’imple­men­tar en la vida quo­ti­di­ana... Perquè no ens enga­nyem, si al Par­la­ment hi ha tan­tes dipu­ta­des o als ajun­ta­ments hi ha tan­tes regi­do­res és perquè la llei hi obliga. En ple segle XXI encara fun­ci­o­nem així. I atès que només és així com s’acon­se­gueix avançar en la igual­tat home-dona, quan es tracta d’una ins­ti­tució i de repre­sen­tació política, seria d’espe­rar que aquells que dic­ten i apro­ven les lleis, les com­plis­sin. És la millor manera de donar exem­ple i tren­car dinàmiques dis­cri­mi­natòries que estan pro­fun­da­ment arre­la­des en la nos­tra soci­e­tat. Espe­rem que això no torni a pas­sar en el futur govern de la Gene­ra­li­tat.