Deixar enrere el 155

La dot­zena legis­la­tura del Par­la­ment va aixe­car ahir la per­si­ana. I, al con­trari del que pre­ve­ien els catas­tro­fis­tes, ho va fer sense entre­bancs, però amb la irre­gu­la­ri­tat que suposa que hi hagi dipu­tats a l’exili i d’altres en presó pre­ven­tiva, pri­vats de lli­ber­tat. Llaços grocs, referències i aplau­di­ments a l’hora de les vota­ci­ons per aquells als quals els era impos­si­ble ser a l’hemi­ci­cle. És el record cons­tant d’una ano­ma­lia democràtica que alguns pre­te­nen nor­ma­lit­zar al·legant l’inici de la nova etapa. Deri­vada de l’apli­cació del 155 pel PP, Ciu­ta­dans i el PSOE, la legis­la­tura arrenca amb la volun­tat inequívoca d’esbor­rar el ras­tre de l’arti­cle més polèmic de la Cons­ti­tució. “El pri­mer pas és posar fi, imme­di­a­ta­ment, a la inter­venció de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons”, ver­ba­lit­zava Roger Tor­rent, poc després de ser ele­git com a quinzè pre­si­dent de la cam­bra. Superar la inter­venció espa­nyola es con­ver­teix en el pri­mer gran objec­tiu, després d’un temps de burocràcia i paràlisi d’ençà de l’acti­vació del 155 a finals d’octu­bre. Amb el Par­la­ment en marxa, la prova de foc serà ara la sessió d’inves­ti­dura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Les incògni­tes per res­ti­tuir Car­les Puig­de­mont es man­te­nen ober­tes i l’exe­cu­tiu esta­tal hi està ama­tent.

Els auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes no ho posa­ran fàcil. En la cons­ti­tució del Par­la­ment ja es van entre­veure algu­nes de les dinàmiques de la nou­nada legis­la­tura. Com ara la com­pe­tició entre Cs i els popu­lars per veure qui renta més blanc con­tra l’inde­pen­den­tisme. Només un exem­ple: els taron­ges van opo­sar-se a la inter­pre­tació del regla­ment perquè es per­metés la dele­gació de vot dels par­la­men­ta­ris pre­sos i els blaus, que als pas­sa­dis­sos havien asse­gu­rat que no en farien cap bata­lla, s’hi van repen­sar i van fer cons­tar la seva queixa pública. Hi va haver algu­nes mos­tres de dis­gust pel reco­nei­xe­ment als que no hi podien ser. “Ya empe­za­mos”, es lamen­tava la popu­lar Andrea Levy. Que s’hi acos­tumi. Men­tre s’intenta dei­xar enrere el 155, no hi haurà treva en la denúncia de l’excep­ci­o­na­li­tat. No n’hi pot haver.