President per accident

Trump ha ocu­pat mol­tes pàgines als dia­ris des que va jurar el càrrec avui fa un any. En aquests dotze mesos ha impo­sat una pre­sidència mai vista fins ara, agi­tada amb un to agres­siu i un ús incon­ti­nent de les xar­xes soci­als, sovint més ela­bo­rat del que ens pen­sem. Pre­si­dent per acci­dent, Trump no volia dor­mir a la Casa Blanca. Només gua­nyar popu­la­ri­tat amb la cam­pa­nya. En canvi, ara viu asset­jat per la trama russa men­tre els repu­bli­cans només desit­gen que el mal­son acabi tot i que espe­ra­ran als comi­cis de mig man­dat de la tar­dor abans de moure peça. Cada cop més sol, el cap de la Casa Blanca no té gai­res amics (qui el cri­tica és des­tituït) i ges­ti­ona els EUA com si fos­sin les seves empre­ses en lloc de com un home (o una dona) d’Estat.