L’autoritat catalana

Ara mateix, la màxima auto­ri­tat cata­lana després de les elec­ci­ons del 21-D és el pre­si­dent del Par­la­ment. Tot i que cal­dria espe­rar quina seria la res­posta a aquesta afir­mació amb l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució a la mà. Si és la màxima auto­ri­tat, Roger Tor­rent tindrà pro­ta­go­nisme i res­pon­sa­bi­li­tat demà dimarts a l’hora de comu­ni­car ofi­ci­al­ment a l’hemi­ci­cle el for­mat de la inves­ti­dura.

Mai havia estat tan cab­dal aquesta pre­sidència històrica que es va ini­ciar als anys trenta del segle pas­sat amb Lluís Com­panys abans que fora pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Durant la dic­ta­dura fran­quista, el Par­la­ment va res­tar vigent i va ser pre­si­dit a l’exili per per­so­nat­ges nota­bles com ara Rovira i Vir­gili, Serra Moret, Josep Irla i, entre d’altres, per Fran­cesc Far­re­ras, d’ERC, que va ser el que va durar més anys com a pre­si­dent de la ins­ti­tució, des de l’any 1954 fins al 1980, quan amb la recu­pe­ració de la democràcia la pre­sidència de la cam­bra cata­lana va recaure en Heri­bert Bar­rera.

Avui la res­pon­sa­bi­li­tat recau sobre Roger Tor­rent. Res­pon­sa­ble de fer com­plir el regla­ment i man­te­nir l’ordre i l’edu­cació, tal com diuen les nor­mes. Roger Tor­rent es un home pre­pa­rat de ciències polítiques i amb bagatge muni­ci­pal –requi­sit que s’hau­ria d’exi­gir per llei a tot­hom que vul­gui acce­dir a l’alta política–. A França són pocs els polítics que no hagin pas­sat abans per un ajun­ta­ment. S’espera que Tor­rent tin­gui impar­ci­a­li­tat i que esde­vin­gui el pre­si­dent dels 135 dipu­tats. Que man­tin­gui la ins­ti­tució per damunt de tot. No té cap sen­tit que s’hagi de pagar el viatge de la seva but­xaca per anar a veure Puig­de­mont a Brus­sel·les. No té cap sen­tit que es trobi la dele­gació de la Gene­ra­li­tat a la capi­tal belga tan­cada.

En veu baixa, el govern espa­nyol creu que ja n’hi ha prou de l’apli­cació del 155. No els bene­fi­cia de cara a l’apro­vació del pres­su­post amb el PNB. És difícil d’enten­dre per què no cui­den i escol­ten l’avui pri­mera auto­ri­tat de Cata­lu­nya després d’unes elec­ci­ons.