Els dies trepidants

El govern espa­nyol no vol tor­nar a fer amb el debat d’inves­ti­dura el mateix ridícul que amb les urnes de l’1-O. Les for­ces poli­ci­als espa­nyo­les ni les van olo­rar. Per això ha ideat un dis­po­si­tiu que pretén evi­tar que Car­les Puig­de­mont pugui tor­nar a Cata­lu­nya sense ser imme­di­a­ta­ment detin­gut. L’empresa és de pel·lícula. No que­darà lliure de vigilància ni un sol camí rural que tra­vessi la fron­tera, va asse­gu­rar el minis­tre de l’Inte­rior. Per no poder, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no podria entrar al Par­la­ment ni per la cla­ve­guera: les han escom­bra­des totes, no fos cas. El pre­ce­dent de la jor­nada del referèndum, en què Puig­de­mont va can­viar de cotxe sota un pont per elu­dir la vigilància d’un helicòpter i poder votar en un col·legi alter­na­tiu al de Sant Julià de Ramis, sem­bla empènyer Juan Igna­cio Zoido cap a la des­es­pe­ració poli­cial. L’home més bus­cat, al cap­da­vall, pot­ser no inten­tarà tor­nar per ser inves­tit. És una guerra psi­cològica. Puig­de­mont no des­carta res, La Mon­cloa ho ha de pre­veure tot perquè l’Estat espa­nyol no torni a que­dar retra­tat davant de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. I no els ho posen fàcil: ni el jutge Pablo Lla­rena amb unes inter­lo­cutòries cada vegada més polítiques i menys fona­men­ta­des en el dret; ni el Con­sell d’Estat, que des­a­con­se­lla a La Mon­cloa la pre­sen­tació d’un recurs al TC con­tra la can­di­da­tura de Puig­de­mont a la inves­ti­dura que Mari­ano Rajoy està deci­dit a tirar enda­vant. Tor­nen els dies tre­pi­dants.