51.500

Perquè quedi clar: el nom­bre de per­so­nes sense feina sol aug­men­tar durant l’últim tri­mes­tre de l’any. És tan sen­zill com que és quan es comp­ta­bi­lit­zen les con­trac­ta­ci­ons que han aca­bat de la tem­po­rada d’estiu. I aquest repunt de l’atur l’últim tri­mes­tre s’ha produït tra­di­ci­o­nal­ment aquí i allà, al marge de la situ­ació que es viu a Cata­lu­nya. Però com que estem en un moment en el qual per sobre de la veri­tat hi ha la uni­tat, ha fal­tat temps perquè s’hagin apro­fi­tat les últi­mes dades de l’enquesta de població activa per tor­nar a ata­car Cata­lu­nya. L’any pas­sat es va tan­car amb 51.500 per­so­nes sense feina a les comar­ques giro­ni­nes i 479.200 al con­junt de Cata­lu­nya. La xifra més baixa des de l’inici de la crisi. Però és igual, perquè del que es tracta és de repe­tir com un lloro que si les coses no van millor és per culpa de la situ­ació política que viu Cata­lu­nya, i els que ho diuen saben que no és veri­tat. Només cal dedi­car uns minuts a com­pa­rar les dades per veure com es men­teix. Les xifres són sovint fei­xu­gues, però molt cla­ri­fi­ca­do­res. Com a mínim durant els últims cinc anys, a les comar­ques giro­ni­nes la taxa d’atur en l’últim tri­mes­tre de l’any sem­pre ha estat més alta que en el tri­mes­tre ante­rior, que, repe­teixo, coin­ci­deix amb la tem­po­rada d’estiu i per tant amb una major ocu­pació. Una situ­ació que es repe­teix al con­junt de Cata­lu­nya, on, per cert, l’any pas­sat es va crear ocu­pació men­tre que altres zones de l’Estat, com per exem­ple Madrid, en van per­dre. Això a alguns no els interessa dir-ho i ho ama­guen. I el que sap més greu, ho ama­guen fins i tot eco­no­mis­tes de reco­ne­gut pres­tigi, que només insis­tei­xen en el perill de les incer­te­ses.

Però ja n’hi ha prou. En comp­tes de per­dre el temps a cul­par Cata­lu­nya de tots els mals, pot­ser el que s’hau­ria de fer és pre­o­cu­par-se més per solu­ci­o­nar les man­can­ces històriques que arros­sega el nos­tre mer­cat labo­ral i que ni uns ni altres han acon­se­guit resol­dre. Unes man­can­ces que venen de molt més enrere i van molt més enllà del procés que alguns s’entes­ten a dir que ha enfos­quit la situ­ació del mer­cat labo­ral. La pre­ca­ri­e­tat i la poca qua­li­tat de l’ocu­pació són un exem­ple del fracàs de les polítiques que s’han dut a terme. I no tenen res a veure amb les supo­sa­des incer­te­ses actu­als que, per cert, no s’hau­rien de fer ser­vir per jus­ti­fi­car aquest fracàs.