Opinió

Full de ruta

El caviar i la tifa

En el combat contra el procés el que menys importa és l’estat de dret, la justícia, la democràcia o els drets civils

L’Estat espa­nyol enves­teix la política cata­lana com un Miura i no pretén dis­si­mu­lar, més aviat se n’enor­gu­lleix. Tam­poc es va esquinçar les ves­ti­du­res el dia que el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans d’Estras­burg va con­dem­nar Espa­nya pel cas dels inde­pen­den­tis­tes tor­tu­rats el 1992 o per la inha­bi­li­tació il·legal del pre­si­dent del par­la­ment basc Juan María Atutxa. No han dema­nat perdó per allò, ni pels GAL, ni pels crims del fran­quisme. Cal deduir que importa poc que d’aquí a cinc o deu anys el TEDH torni a con­dem­nar Espa­nya pels abu­sos del com­bat con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista a Cata­lu­nya, perquè interessa més matar-lo i enter­rar-lo. Aquesta cons­ta­tació és dura per als qui tre­ba­llen per la inde­pendència i per als qui tre­ba­llen per la democràcia. Seva és la frus­tració i la sen­sació d’inde­fensió, men­tre que la resta o aplau­dei­xen amb les ore­lles, o s’excla­men sense moure un dit, o ama­guen el cap sota l’ala. I si m’estal­vio els qua­li­fi­ca­tius, és perquè posar-los s’ha con­ver­tit en un esport de risc. Les car­tes estan mar­ca­des quan el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal pot igno­rar la Cons­ti­tució, incom­plir la llei orgànica que el regula i orde­nar mesu­res que ningú li ha dema­nat ni estan pre­vis­tes, com està pas­sant. O quan els jut­ges impo­sen el relat de la rebel·lió o el de la mal­ver­sació, amb mesu­res de presó pre­ven­tiva incon­di­ci­o­nal inclo­ses, con­tra el que diuen els fets i les pro­ves. O quan els fis­cals dema­nen girar full a la des­trossa dels ordi­na­dors de Bárce­nas i igno­ren els poli­cies que sur­ten de nit i d’incògnit a repar­tir estopa al crit de “A por ellos”, men­tre per­se­guei­xen amb fúria mes­tres, alcal­des, dipu­tats o colum­nis­tes amb absur­des acu­sa­ci­ons d’odi. O quan es branda la sepa­ració de poders al mateix temps que es truca als magis­trats del TC en plena deli­be­ració per alliçonar-los del que més convé. O quan se sacra­lit­zen els lle­trats del Par­la­ment i s’ignora el Con­sell d’Estat. O quan... Tan mar­ca­des estan les car­tes, que no hi hau­ria d’haver més qüestió que aquesta. La per­versió de l’estat de dret, la vio­lació de drets civils, la sub­versió de la democràcia, la ine­xistència de la justícia. I si algú vol fer veure que aquesta tifa és caviar, doncs enda­vant i bon pro­fit!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia