Ibuprofens

Hipo­condríacs. Gent que no té res, però que es pensa que té totes les malal­ties. Infla­ma­ci­ons, tras­torns diges­tius, al·lèrgies… A casa, avui, la paraula màgica és també ibu­pro­feno. N'hauríem de dir ibu­profè, ja ho sé. Espat­lla encara una mica més la llen­gua, però diuen que ho cura tot: els mals de cap, els mals de quei­xal, els dolors mus­cu­lars, els de la mens­tru­ació, la febre... També sem­bla que cura totes les pors. Jo conec gent que s'ha curat de res­tre­nyi­ments, de gasos o de mals d'esquena amb ibu­pro­fens. No hi fa res que siguin jus­ta­ment alguns dels efec­tes con­tra­ris que diuen que pro­vo­quen. Hi ha dones que sur­ten de casa amb la bossa car­re­gada d'ibu­pro­fens. «Què vols que et digui? Mol­tes vega­des no en prenc, però estic tan tran­quil·la sabent que en tinc!» I les bos­ses de les ado­les­cents: tabac, anti­con­cep­tius, ibu­pro­fens. Tot bar­re­jat amb el mòbil i amb les mone­des i amb bolígrafs que no fun­ci­o­nen i amb entra­des cadu­ca­des dels últims con­certs. Cura les res­sa­ques, diuen. Hi haurà un dia que els ibu­pro­fens cura­ran tots els mals d'amor. Pot­ser ja ho fan, però molts encara no ho sabíem. L'última que ens han expli­cat és que si es con­su­mei­xen regu­lar­ment baixa el risc de patir Alz­hei­mer. No ho va saber Pas­qual Mara­gall? No hi va haver ningú que li ho sabés dir? Ens mori­rem amb ibu­pro­fens. A la tomba, amb ibu­pro­fens, les but­xa­ques ple­nes d'ibu­pro­fens. Cura­rem un dia els mals del país amb ibu­pro­fens? Arri­ba­rem a la inde­pendència amb ibu­pro­fens? Un home, un ibu­profè. Les urnes ple­nes d'ibu­pro­fens. Sal­vat-Papas­seit en el seu llit de mort. Va morir abans de trenta anys, molt abans també dels ibu­pro­fens. «Amunt, amunt». L'últim seu com­bat, pro­vant d'aixe­car-se con­tra la tuber­cu­losi. Fins a l'últim moment. Mori­rem amb més dig­ni­tat gràcies als ibu­pro­fens?