Joan Herrera

Ara que la classe política dóna la sen­sació d'haver per­dut el nord i fins i tot un agnòstic s'abraça públi­ca­ment a la Bíblia per acon­se­guir una bona foto publi­citària, és bo que algú faci un dis­curs amb seny i expli­citi clara­ment la per­ti­nença a l'esquerra i la neces­si­tat de par­lar de les coses que autènti­ca­ment pre­o­cu­pen la ciu­ta­da­nia. Ho ha fet Joan Her­rera, pre­sen­tant la can­di­da­tura a les autonòmiques vinents i fent-se garant d'un canvi que, ell afirma, ningú més farà. Al cen­tre cívic del Poble­nou, un barri popu­lar i obrer, entre un públic de sin­di­ca­lis­tes i agents soci­als, dijous pas­sat Her­rera va pre­sen­tar el decàleg de pro­pos­tes que els eco­so­ci­a­lis­tes defen­sa­ran durant la cam­pa­nya elec­to­ral, segurs que repre­sen­ten can­vis que cal fer per no renun­ciar a les coor­de­na­des pro­gres­sis­tes amb les quals cal afron­tar l'actual situ­ació de recessió econòmica.

És veri­tat que Ini­ci­a­tiva comença la cursa elec­to­ral en una situ­ació no gaire còmoda, quan molts mit­jans sem­blen entes­tats a car­re­gar-li els neu­lers de tot el que no fun­ci­ona en el tri­par­tit. Els con­se­llers Joan Saura i Fran­cesc Bal­ta­sar reben a tort i dret, cul­pa­bi­lit­zats de tots els mals i per­se­guits per opi­na­dors i ter­tu­li­ans de pelatge fàcil­ment iden­ti­fi­ca­ble. Fins els repu­bli­cans amb qui com­par­tei­xen govern es veuen capaços de bes­can­tar-los, interes­sats a des­co­brir cul­pa­bles de les seves pròpies limi­ta­ci­ons. I, en la filera de des­qua­li­fi­ca­ci­ons, Ini­ci­a­tiva es veurà obli­gada a expli­car els seus errors, que alguns n'ha tin­gut, evi­dent­ment, però també els errors d'altres, que injus­ta­ment se li ha atribuït.

Per Joan Her­rera i el seu equip serà una cam­pa­nya difícil, par­tint del feble cinquè lloc i del minso per­cen­tatge de vot, però el que d'entrada és un incon­ve­ni­ent, si sap admi­nis­trar-ho, també pot ser una sort, ja que els situa en un ter­ri­tori on es pot defen­sar el propi per­fil sense renúncies i amb la segu­re­tat que hi ha un elec­tor que con­fia en l'hones­te­dat del seu dis­curs. A més, si acon­se­gueix visu­a­lit­zar l'apro­pa­ment als Verds euro­peus, ascen­dents en les referències ale­ma­nyes i fran­ce­ses, pot cap­ti­var un nou sec­tor d'elec­tors i així reforçar la seva pro­posta. Tal­ment, amb Her­rera, Ini­ci­a­tiva mos­tra clara­ment l'aposta per gent nova, dones i homes poste­ri­ors a la tran­sició, pels quals el vell PSUC pot­ser és una referència però no és una coti­lla.

Les elec­ci­ons vinents pin­ten bas­tos per l'esquerra; l'evidència és palesa, tot i que tot és pos­si­ble. Segur, però, que amb Her­rera i la seva gent es pot garan­tir en la vida política, des del govern o des de l'opo­sició, una veu irre­nun­ci­a­ble.