El govern amenaçat

El govern que vindrà, el que JxCat i ERC inten­ten cons­ti­tuir mal­grat totes les dis­crepàncies, haurà de ges­ti­o­nar una auto­no­mia més reta­llada i vigi­lada que mai, sem­pre a punt per ser una mica més inter­vin­guda, sem­pre sota amenaça. Després de decla­rar la república sense que se’n derivés cap efecte mate­rial, però també d’haver gua­nyat les elec­ci­ons del 21-D, l’inde­pen­den­tisme haurà d’afron­tar totes les seves con­tra­dic­ci­ons amb aquest govern i rever­tir els efec­tes del 155 durant mesos sense poder avançar. Amb prou fei­nes recu­pe­rarà les posi­ci­ons per­du­des. Aquest govern de resistència, asset­jat i amenaçat, només es podrà aixo­plu­gar en la denúncia si accepta la quo­ti­di­a­ni­tat de la gestió precària. Difícil­ment podrà ser d’una altra manera, al marge de qui sigui efec­ti­va­ment inves­tit pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i dels con­se­llers que nomeni després si Madrid accepta la inves­ti­dura com a vàlida, i del paper més o menys exe­cu­tiu i/o simbòlic que exer­ceixi Car­les Puig­de­mont des de Brus­sel·les. Qui bus­qui una plàcida nor­ma­li­tat autonòmica en aquesta legis­la­tura tri­garà a tro­bar-la: la cru­esa dels pro­ces­sos judi­ci­als al Tri­bu­nal Suprem i al jut­jat número 13 de Bar­ce­lona no ho per­me­tran. A par­tir de la set­mana vinent des­fi­la­ran al Suprem la resta d’inves­ti­gats, i les fil­tra­ci­ons que arri­ben no donen treva amb els pit­jors dels esce­na­ris per als pre­sos polítics i els encau­sats. El con­flicte és més viu que mai.