El futur de JxCat

Pas­sen els dies i els mit­jans de comu­ni­cació no es pre­gun­ten sobre el futur imme­diat de la llista del pre­si­dent. Edu­ard Pujol i Elsa Artadi s’ati­pen de decla­rar “Puig­de­mont o Puig­de­mont” com única alter­na­tiva a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat repre­sen­tant el parer de tots els que vam for­mar part de la can­di­da­tura. Ara bé, els nos­tre elec­to­rat espera quel­com més rela­ci­o­nat amb el nos­tre pro­jecte de soci­e­tat. La llista estava inte­grada per dones i homes amb una llarga tra­jectòria pro­fes­si­o­nal i política que, hagin sor­tit o no dipu­ta­des i dipu­tats, hau­rien de poder expli­car-se sobre com superar l’atzu­cac pro­vo­cat per l’apli­cació del 155 i els bru­tals atacs de l’Estat con­tra el sobi­ra­nisme. Es pro­duirà aquest debat intern? L’impul­sarà el pre­si­dent exi­liat?

Inten­taré opi­nar solidària­ment i apro­fi­tant aquest Punt de Vista. Con­si­dero que JxCat ha acon­se­guit un bateig elec­to­ral extra­or­di­nari a causa no única­ment del lide­ratge telemàtic del pre­si­dent i de la bona tasca de la direc­tora de cam­pa­nya, Elsa Artadi, sinó també gràcies a la trans­ver­sa­li­tat política, social i cul­tu­ral de la llista; una trans­ver­sa­li­tat que intu­eix un pro­jecte que aglu­tina libe­ra­lisme, soci­al­de­mocràcia i eco­lo­gisme. Una opció inno­va­dora capaç d’impul­sar en una dècada l’eco­no­mia cir­cu­lar (que pot donat milers de llocs de tre­ball), la tran­sició energètica i una gestió sos­te­ni­ble del ter­ri­tori. Caldrà miti­gar l’impacte del canvi climàtic i aquest repte única­ment es podrà satis­fer superant la dico­to­mia dreta-esquerra; diri­gint el timó cap a una eco­no­mia justa i solidària. La llei sobre el canvi climàtic, sus­pesa cau­te­lar­ment pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, és una eina fona­men­tal per ini­ciar aquesta gover­na­bi­li­tat.

JxCat ha de cons­ti­tuir-se com a orga­nit­zació política d’àmplia base social i con­nec­tar amb l’elec­to­rat cons­ti­tu­ci­o­na­lista. Millo­rar la qua­li­tat de vida és una fita per a tota la població. I és un reclam per ampliar el suport al procés. El repte és recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons i ges­ti­o­nar el ter­ri­tori afec­tat per l’espe­cu­lació finan­cera, les màfies i una glo­ba­lit­zació sense ànima. JxCat no pot que­dar “sacri­fi­cada” pels objec­tius par­ti­dis­tes del PDe­CAT. La llista del pre­si­dent ha d’esde­ve­nir un espai polític autònom, creïble i net de cor­rup­ci­ons. S’espera de nosal­tres un pro­jecte de govern radi­cal­ment dife­rent dels que s’han fet durant la tran­sició democràtica; una res­posta espe­rançadora i cre­a­tiva per lide­rar la crisi econòmica, social i ecològica més greu de l’era postin­dus­trial. Objec­tiu difícil que reque­rirà un gran pacte amb els sec­tors empre­sa­ri­als i sin­di­cals. JxCat ha d’esde­ve­nir la pri­mera força política del país (pen­sem que caldrà defi­nir un pro­jecte alter­na­tiu per a Bar­ce­lona) i gover­nar amb les altres for­ma­ci­ons sobi­ra­nis­tes. El dilema és com ini­ciar aquest full de ruta amb l’amenaça del Tri­bu­nal Suprem d’inha­bi­li­tar la cúpula diri­gent del procés. El risc de fer-ho, però, el veig ine­vi­ta­ble.