Opinió

Tribuna

Paper, pedra

“La democràcia es pot pervertir quan esdevé populista

Diuen que el paper sem­pre gua­nya la pedra, però aquesta és una veri­tat a mit­ges, perquè en el trio lúdic del pedra-paper-tiso­res el paper obté un resul­tat imme­diat, fruit de la sim­pli­ci­tat d’un joc que par­teix d’unes regles que ningú dis­cu­teix. Igual que en els eslògans sim­ples i direc­tes, de l’estil de “la democràcia sem­pre gua­nya”. Doncs sí i no. Vull dir que sí pel que fa als prin­ci­pis que defensa, però no tant quan es tracta d’obte­nir resul­tats a curt o mitjà ter­mini.

Sovint la democràcia, igual que la cul­tura, no gua­nyen al ritme neces­sari que cal­dria. Entre altres coses perquè la democràcia només fun­ci­ona quan els ciu­ta­dans –almenys una gran majo­ria– tenen edu­cació democràtica, i això no s’acon­se­gueix en dos dies, ni tan sols en dues gene­ra­ci­ons, més quan no hi ha volun­tat real –de política edu­ca­tiva amb majúscu­les– de fer peda­go­gia en aquest sen­tit. I això comença a les famílies i a les aules. A les que conec, l’objec­tiu no és mai adoc­tri­nar ni tam­poc crear babaus, sinó alum­nes amb cri­teri propi. Alum­nes que puguin par­lar de tots els temes, siguin els que siguin, fins i tot d’acti­vis­tes i polítics que estan en presó pre­ven­tiva. I ho puguin fer amb res­pecte per a totes les opi­ni­ons. Només així es poden crear les bases d’una democràcia més sòlida. Digueu-me ingènua, però con­ti­nuo cre­ient en l’esforç honest i penso que “si cadascú fes bé la seva feina, el món s’arre­gla­ria sol” (una idea del poeta Mara­gall de la qual s’ha apro­piat des­ca­ra­da­ment un anunci tele­vi­siu).

Quan assu­mei­xes els incon­ve­ni­ents de tre­ba­llar per a la cul­tura i l’edu­cació, saps que el rol fle­xi­ble del paper, enfront del poder rígid de la pedra i de l’embat precís de les tiso­res, és força més arris­cat, i apa­rent­ment fràgil. Perquè en la vida real, les millo­res soci­als, el res­pecte als drets fona­men­tals de les per­so­nes o l’aposta pels valors cul­tu­rals són difícils d’acon­se­guir. La democràcia es pot per­ver­tir quan esdevé popu­lista, quan els mit­jans de comu­ni­cació són una eina de desin­for­mació per a ciu­ta­dans que no es pre­o­cu­pen per la qua­li­tat del sis­tema, etc., etc. A curt ter­mini, la democràcia perd: la victòria del paper sol ser lenta i sinu­osa. Com en l’ense­nya­ment, els resul­tats acos­tu­men a veure’s anys més tard. Més tenint en compte que en el món de la política, com en el de la vida diària de tan­tes famílies, el curt ter­mini acos­tuma a ser impe­ra­tiu.

Allò que reque­reix més esforç, allò que implica un resul­tat que es fa espe­rar, es con­ver­teix en un tema pesat i dur. Per això, també soc par­tidària d’aga­far-se les coses bé i d’agrair la vida. Tal com va tot, a més d’un li caldrà fer un gran “ooom” i anar a clas­ses de ioga. Jo soc la pri­mera, acos­tu­mada com estic a l’esforç que com­porta escriure i al ball estres­sant entre classe i classe. Perquè, en la vida, també fa man­dra afron­tar pors i rep­tes. I a diferència de qual­se­vol joc, la con­fiança és molt més impor­tant que l’atzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia