Miralls

Mirar-se al mirall per retro­bar-se a un mateix és un fet ruti­nari de cada matí. Som el que apa­reix reflec­tit en aque­lla superfície llisa i polida. El mot mirall ve del llatí mira­cu­lum, és a dir “pro­digi” o “fet admi­ra­ble”, però mal­grat l’eti­mo­lo­gia esti­mu­lant i pro­me­te­dora no hi ha sor­pre­ses. L’espill ens retorna el que som. En parau­les de Benet Sale­llas, l’exili d’Anna Gabriel a Gine­bra obre un nou front polític i judi­cial per fer de mirall de les vul­ne­ra­ci­ons de drets bàsics que hi ha a l’Estat espa­nyol. Un espill que s’afe­geix al de Puig­de­mont a Brus­sel·les. A l’un i a l’altre –com a les sales de miralls dels parcs d’atrac­ci­ons– es pro­duirà el mira­cu­lum de poder veure les dis­tor­si­ons d’aque­lla democràcia espa­nyola que hau­ria pogut ser però que ja no és.