L’error reial

Era el pri­mer cop que el rei es des­plaçava a Bar­ce­lona després del 3 d’octu­bre. Aquell dimarts, en un dis­curs inèdit, el monarca va deci­dir aban­do­nar el paper d’àrbi­tre per sumar-se a l’A por ellos que de forma irres­pon­sa­ble s’havia ento­nat des de l’Estat en con­tra de l’inde­pen­den­tisme. Va ava­lar la repressió poli­cial de l’1-O i va obrir la porta a la poste­rior inter­venció de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. D’aque­lla decisió, aquesta reacció. La inco­mo­di­tat ha estat la tònica d’una visita que els par­tits auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes han vol­gut foca­lit­zar en el Mobile. Però no, les mani­fes­ta­ci­ons, les cas­so­la­des i el buit polític no tenen res a veure amb la fira. Són con­seqüència de l’error reial del 3-O. El més gran comès per Felip VI.