El conte

En la història que repe­teix l’Estat d’allò que va pas­sar l’1-O, el paper que adju­dica als Mos­sos d’Esqua­dra i a l’ales­ho­res major, Josep Lluís Tra­pero, és d’espec­ta­dor o, fins i tot, col·labo­ra­dor dels diri­gents inde­pen­den­tis­tes. Fem memòria. La cosa va anar més o menys així: l’actua- ció coor­di­nada des del govern espa­nyol i des­ple­gada per la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil va fer més d’un miler de ferits i con­tu­si­o­nats. Es trac­tava de sem­brar el ter­ror per fer desis­tir aquells que volien par­ti­ci­par del referèn- dum. L’efecte va ser el con­trari. Un error que els de Mari­ano Rajoy només s’atre­vei­xen a reconèixer en pri­vat. I és que en cap moment es va seguir els prin­ci­pis de con­gruència, opor­tu­ni­tat i pro­por- cio­na­li­tat que hau­ria de guiar qual­se­vol inter­venció poli­cial. Ni tam­poc el cri­teri de no afec­tar la nor­mal con­vivència ciu­ta­dana, fixat per la magis­trada del TSJC Mer­ce­des de Armas en la reso­lució prèvia a l’1-O. La maquinària de fer i pro­pa­gar relats es va enge­gar l’endemà mateix, amb la ines­ti­ma­ble col·labo­ració dels magis­trats Lamela i Lla­rena i del coro­nel Pérez de los Cobos. Retorça que retorçaràs, s’ha pas­sat a equi­pa­rar pro­por­ci­o­na­li­tat amb repressió i d’aquí fins a la supo­sada “inac­ti­vi­tat” de la qual s’acusa la poli­cia cata­lana. Ni la més mínima menció als punts de votació que van tan­car; deu ser perquè ho van fer sense recórrer als cops de porra. Perquè en el pecu­liar conte de l’Estat els bons eren els que pega­ven.