Les nostres esclaves

La set­mana pas­sada la poli­cia arres­tava vuit indi­vi­dus que havien explo­tat sexu­al­ment cent cin­quanta dones en locals de l'Alt Empordà. Les dones esta­ven retin­gu­des con­tra la seva volun­tat i rebien mal­trac­tes. Eren escla­ves. És impres­si­o­nant la indi­ferència amb què rebem notícies com aquesta, que par­len d'una qüestió tan greu com l'existència d'escla­vi­tud a casa nos­tra. No causa cap sor­presa i és només una notícia des­a­gra­da­ble que lle­gim i obli­dem de pressa. No ens sorprèn perquè tots sos­pi­tem que, poc o molt, això passa. De fet ho tole­rem. Quan­tes dones escla­ves hi ha avui en aquests esta­bli­ments per­fec­ta­ment cone­guts per la poli­cia i les auto­ri­tats? No s'entén que no es puguin prac­ti­car més ins­pec­ci­ons i escor­colls que per­me­tin veri­fi­car el com­pli­ment de la lega­li­tat. Tan­tes nor­mes com tenim sobre aspec­tes fis­cals, empa­dro­na­ments, sani­tat... però sem­bla que no són per a aquests esta­bli­ments, com si esti­gues­sin en els llimbs o en un paradís legal, al marge del rigor que s'exi­geix per a qual­se­vol acti­vi­tat. No cal modi­fi­car lleis, ni fer-ne de noves. Només exi­gir que es com­plei­xin les actu­als evi­ta­ria situ­a­ci­ons com la des­co­berta la set­mana pas­sada. De tota manera, per si algun grup polític s'anima a plan­te­jar a fons la qüestió, és interes­sant l'experiència sueca en aquesta matèria. Des de 1999 regeix allà una llei pro­mo­guda pel movi­ment femi­nista que ha acon­se­guit reduir en un 80% aquest negoci que tant atempta con­tra la dig­ni­tat de la per­sona.

L'Estat espa­nyol va sig­nar la Con­venció de Gine­bra sobre l'escla­vi­tud (1926), que equi­para el tre­ball forçós a l'escla­vi­tud, i té una Cons­ti­tució que parla de la dig­ni­tat de la per­sona (art. 10), afirma que «ningú no pot ser sotmès a trac­tes inhu­mans i degra­dants» (art. 15) i que «tot­hom té dret a la lli­ber­tat i a la segu­re­tat» (art. 17). No obs­tant això, a casa nos­tra es prac­tica i tole­rem l'escla­vi­tud.