Dependents

No pas­sin de llarg. Mal­grat el títol d’aquesta columna, el con­tin­gut no té pas res a veure amb el procés de la inde­pendència de Cata­lu­nya, no. No va de política. O sí. Però de política social. I és a par­tir d’un titu­lar demo­li­dor. D’una notícia que diu que l’any pas­sat, el 2017, un total de 38.000 per­so­nes depen­dents van morir sense haver rebut les pres­ta­ci­ons que els cor­res­po­nien, 104 per­so­nes van morir cada dia. És molt gros. I no només això. L’Obser­va­tori Esta­tal per a la Dependència denun­cia que hi ha més d’un milió de ciu­ta­dans reco­ne­guts com a depen­dents i que d’aquests n’hi ha 120.000 que encara s’han de valo­rar! És a dir que aquesta xifra esgar­ri­fosa pot ser encara més ele­vada aquest 2018. Ja em per­do­na­ran, però com pot ser que ens passi això? En quin món vivim? Les admi­nis­tra­ci­ons no vet­llen per les per­so­nes més neces­si­ta­des, no com­plei­xen ni tan sols amb allò que s’han com­promès a fer, que no és altra cosa que aten­dre els que més ho neces­si­ten. No és demagògia. Sen­zi­lla­ment és denun­ciar un fet que hau­ria de caure com una llosa sobre les seves consciències i fer-los caure la cara de ver­go­nya. Com deia l’antropòleg Eudald Car­bo­nell, a aquesta soci­e­tat, tal com està mun­tada i con­ce­buda, el millor que li pot pas­sar és que es col·lapsi, que s’ensorri i que les pròximes gene­ra­ci­ons s’encar­re­guin de refer-la de cap i de nou havent après dels errors que s’han comès. Perquè és molt fort tot el que estem vivint. Canvi climàtic, extin­ci­ons mas­si­ves, desi­gual­tats crei­xents. Com més desi­gual­tat, més con­flicte. I si hi ha més con­flicte social, jun­ta­ment amb l’auge de la tec­no­lo­gia, més capa­ci­tat de des­trucció. Aquest és per desgràcia el camí que hem aga­fat com a espècie, nosal­tres els humans, cada dia amb com­por­ta­ments més ani­mals. Qui se’n recorda ara de la soci­e­tat del benes­tar, que havia de durar per sem­pre? Una soci­e­tat que s’ha con­ver­tit en la del males­tar i en la qual mal­grat tot s’ha de tenir pre­sent que hi ha un gran nom­bre de per­so­nes que hi con­fien i que són depen­dents d’aquest sis­tema en fallida.