Transversalitat

Vivim hores greus. Però l’esca­lada expo­nen­cial de la gra­ve­tat ens deixa el calaix buit dels adjec­tius. En aquest pano­rama deso­la­dor el pre­si­dent del Par­la­ment Roger Tor­rent ha apos­tat per la trans­ver­sa­li­tat, per eixam­plar el camp, per ampliar la base social del cata­la­nisme. Com es fa la trans­ver­sa­li­tat? Les pos­si­bi­li­tats que es plan­te­gen des del sobi­ra­nisme giren al vol­tant de: el model insur­rec­ci­o­nal que des de la radi­ca­li­tat anti­ca­pi­ta­lista creu que ha arri­bat l’hora de des­cons­truir l’Estat; el legi­ti­misme que vol res­tau­rar el govern legítim d’abans de l’apli­cació de l’arti­cle 155 i que té el pro­blema d’igno­rar que pel mig s’han fet unes elec­ci­ons inter­vin­gu­des però con­sen­ti­des i que quan les con­tem­pla pro­posa acci­ons sense cap marge de mani­o­bra si no és el tren­ca­ment de la lega­li­tat espa­nyola seguint els postu­lats del model insur­rec­ci­o­nal, i final­ment l’elecció d’un pre­si­dent plau­si­ble i la cons­ti­tució d’un govern efec­tiu que pugui rever­tir la situ­ació de marasme i paràlisi que ha creat el 155. Com més ens acos­tem a aquesta dar­rera hipòtesi menys en volen sen­tir par­lar els sec­tors del sobi­ra­nisme pur que fugen de l’auto­no­misme com si fos el pecat ori­gi­nal.

Però la trans­ver­sa­li­tat és pos­si­bi­lista per natu­ra­lesa, és inte­gra­dora per defi­nició, s’allu­nya dels extrems a la recerca de la cen­tra­li­tat i busca acords més enllà de les rea­li­tats vir­tu­als que s’han cons­truït. Quin és el punt de par­tida, doncs, de la trans­ver­sa­li­tat? A què renun­cien uns i altres? Pot­ser l’abús rei­te­rat de l’horitzó repu­blicà, fer república, sense un fona­ment sòlid és pres­cin­di­ble en una pri­mera etapa que s’hau­ria de cons­truir des d’un govern pos­si­ble i amb la sor­tida de la presó de tots els encau­sats per haver defen­sat una causa legítima i la fina­lit­zació de la deli­rant esca­lada judi­cial que fins i tot es plan­teja d’inves­ti­gar l’amic Jami Mata­mala.