L’estrella

Hi ha estre­lles que són tan lluny que fa mili­ons de mili­ons d’anys que ja no exis­tei­xen. Ens n’arriba encara la llum, bo i que sigui a través d’un teles­copi equi­pat fins i tot amb un obser­va­tori. Sabem, doncs, que van exis­tir. He lle­git que l’última que han des­co­bert és a més de 14.000 mili­ons d’anys de distància. I cada cop és més llu­uuuuny. De moment, també és la més allu­nyada de totes, però, amb el teles­copi ade­quat, aquesta estre­lla no dis­cri­mina ningú: il·lumina tot­hom que l’enfoca. En això, doncs, és dife­rent del diàleg de què parla el govern espa­nyol sobre el tema que els cap­fica més. El seguei­xen de molt a prop, però, vist des d’aquesta banda, la seva volun­tat de diàleg és més ine­xis­tent que la llum de cap estre­lla. Ofus­cats en la seva cons­ti­tució, només saben dir: “Es que no se puede”. Alguns d’ells algu­nes vega­des, suposo que per dis­si­mu­lar que no volen cap diàleg, argu­men­ten que els que no ens movem som els par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però és tan poc així, que el dia que el govern de la Gene­ra­li­tat i el d’Espa­nya dia­lo­guin serà vist com una victòria inde­pen­den­tista. Des de fa uns anys i, sobre­tot, des de fa unes set­ma­nes, l’inde­pen­den­tisme del nos­tre temps tenia la il·lusió de pen­sar que aquest diàleg arri­ba­ria gràcies a les pres­si­ons dels governs euro­peus i espe­ci­al­ment el d’Ale­ma­nya. Ho comen­cem a veure. I això, mal­grat que el govern espa­nyol estigués dis­po­sat a com­prar 50 avi­ons de com­bat ale­many. I deien que a extra­dir a Suïssa Hervé Fal­ci­ani. El preu que han posat a canvi dels polítics que vam votar. Tant de bo aquells avi­ons no fos­sin de com­bat i que, con els Alps, ser­vis­sin al govern espa­nyol perquè els arribés la llum del diàleg i de la justícia. L’única llum que els pot il·lumi­nar. No pas man­te­nir a la força una terra que no és seva.