Ficció

Cap de set­mana fes­tiu, mal­grat els temps no estan gaire per la lírica. Para­de­tes arreu, amb històries relli­ga­des per atraure les mans i les but­xa­ques més resis­tents. Sen­ti­ments al cor i el groc mani­fes­tant desit­jos de lli­ber­tat. Un Sant Jordi dife­rent, amb el drac fume­jant i don­ze­lles i cava­llers a la presó o a l’exili.

Hi ha gus­tos per a tot­hom, però el millor lli­bre de ficció no és a les lli­bre­ries: s’està escri­vint en un racó de Madrid, capítol rere capítol, sense saber com afron­tarà el final ni si caldrà posar-lo a les llei­xes de comèdia o de tragèdia. La trama és la cai­guda d’un règim i de les famílies que l’han sus­ten­tat durant anys i panys. Tot, les escor­ri­a­lles d’allò que fou cone­gut com fran­quisme. És un relat coral de ficció que no té cap ni peus, amb gira­gon­ses ines­pe­ra­des i fins i tot impos­si­bles. Si no fos que la rea­li­tat és la que és i molta gent la pateix en pròpia pell, seria per escla­tar a riure. Infor­mes poli­ci­als sus­ten­tats en el no-res, acu­sa­ci­ons judi­ci­als sense fona­ments tan­gi­bles, delic­tes d’odi sense odi ni delicte, agres­sors agre­dits (i vice­versa), mal­ver­sació que no afecta un euro, títols nobi­li­a­ris i uni­ver­si­ta­ris com­prats i venuts a les fires medi­e­vals; res no falta en un argu­ment de ficció que, per a més mis­teri, no sabem qui n’escriurà el dar­rer capítol.

Aquest gran lli­bre de ficció (gran pel volum, no pas per l’argu­ment) no el bus­queu entre les piles que fulle­ja­reu avui i demà. No ha arri­bat a temps. Quan sigui el moment, el publi­carà una fla­mant edi­to­rial domi­ci­li­ada a Sant Esteve de les Rou­res i ja en tin­drem notícia. Per cert, diuen que en aquest poble s’ha obert un gran debat entre els vila­tans per si el nom ofi­cial és “de Rou­res” o “de les Rou­res” i que es pro­po­sen fer un referèndum per deci­dir-ho. Un altre pro­blema a la vista.