M. Valls, oriünd

En temps de la Res­tau­ració hi havia els dipu­tats cune­ros, pre­sen­tats per llurs par­tits en cir­cums­crip­ci­ons amb les quals no tenien gaire o cap relació i ele­gits gràcies als trucs i a les tra­mes del caci­quisme. El terme cunero és des­pec­tiu, sig­ni­fica expòsit. Als anys sei­xanta i setanta, essent pro­hi­bida o molt limi­tada la con­trac­tació de fut­bo­lis­tes estran­gers en els clubs espa­nyols, va haver-hi una onada d’his­pa­no­a­me­ri­cans que des­co­brien o inven­ta­ven un avant­pas­sat espa­nyol per poder tre­ba­llar a la lliga de la mare pàtria. En deien oriun­dos i han pas­sat a la història com un altre capítol de la pica­resca, gai­rebé inno­cent al cos­tat de les últi­mes tendències papers­pe­ra­tot­ho­mis­tes. Ara el par­tit Ciu­da­da­nos ha tro­bat un oriundo per fer de cunero aspi­rant a bat­lle de Bar­ce­lona: Manuel Valls, dipu­tat a l’Assemblée Nati­o­nale de França des del 2002, i pri­mer minis­tre del 2014 al 2016. Res a dir sobre la seva cata­la­ni­tat –tot i que és d’espe­rar que Cs no recorri a cap argu­ment iden­ti­tari– ni sobre la seva com­petència per pre­si­dir la Casa la Ciu­tat –tot i que no ho té difícil perquè, com­pa­rat amb el con­sis­tori actual, qual­se­vol, fins i tot mon­si­eur Hulot, sabria pren­dre millors deci­si­ons–, però el seu enro­la­ment anun­cia una mer­ce­na­rit­zació de la política abas­tant tota la UE. Si no te’n surts, o has cul­mi­nat un cicle, o per­dut unes primàries, al teu país, intenta-ho a cals veïns. Hauràs de dir, com els fut­bo­lis­tes oriun­dos, que sents molt els colors, i de pro­me­tre, com els can­di­dats cune­ros, que faràs un pont. I si no hi ha riu? Doncs que faràs un riu.