La veritat molesta

No és per casu­a­li­tat que Albert Rivera emer­geix amb més força que ningú en la política espa­nyola. No perquè sigui un polític espe­ci­al­ment qua­li­fi­cat, ni perquè tin­gui pro­jec­tes de futur interes­sants o bones idees per millo­rar la vida dels espa­nyols, ni tan sols prin­ci­pis i valors per millo­rar la vida política. Sim­ple­ment és el millor intèrpret de l’Espa­nya de les vísce­res, la del blanc o negre, la dels bons i dolents, la de la maté por­que era mía i el fra­tri­cidi sense escrúpols. No en va tenir cap, fa uns dies, per asse­nya­lar públi­ca­ment a través de les seves xar­xes soci­als els nou mes­tres de l’ins­ti­tut El Palau de Sant Andreu de la Barca inves­ti­gats per pre­sump­tes delic­tes de dis­cri­mi­nació i con­tra la inte­gri­tat moral d’alum­nes del cen­tre fills de guàrdies civils arran de l’1-O. Rivera, cons­tituït en fis­cal, jutge i botxí, va des­comp­tar la vera­ci­tat de les acu­sa­ci­ons i la cul­pa­bi­li­tat dels mes­tres i els va sen­ten­ciar, d’entrada, a l’escarni públic, al des­pres­tigi i a la vio­lació dels seus drets. Dijous el jutge va orde­nar l’arxi­va­ment de la causa con­tra cinc d’aquests mes­tres i, ahir, l’home que lidera les enques­tes per subs­ti­tuir Rajoy a La Mon­cloa va deci­dir que no calia assu­mir l’error i la injustícia come­sos, que tam­poc calia dis­cul­par-se per haver asse­nya­lat en fals. Sim­ple­ment va igno­rar els cinc mes­tres excul­pats pel jutge i va pro­cla­mar-se pro­tec­tor dels alum­nes pre­sump­ta­ment asse­nya­lats, les seves famílies i la Guàrdia Civil. Podria pas­sar que els altres qua­tre docents fos­sin decla­rats inno­cents, o que no fos­sin ni pro­ces­sats; podria ser que no hagues­sin fet res de mala fe, sim­ple­ment que els faltés mà esquerra; podria ser que acos­tu­mats a no fer diferències entre alum­nes els faltés pro­te­gir-ne uns en un dia difícil. Però és igual. Els vots i la seva ambició són més impor­tants que els mes­tres, l’escola i els nens junts; més impor­tants que la pre­sumpció d’innocència com a dret legal, i molt més impor­tants que la veri­tat. De la mateixa manera que parla de golpe de estado per refe­rir-se a l’1-O, de gol­pis­tas, delin­cu­en­tes i fugi­ti­vos, de coman­dos sepa­ra­tis­tas (CDR), d’adoc­tri­na­mi­ento o que TV3 és com “el NODO”, el que vol és cri­mi­na­lit­zar l’escola cata­lana. I per fer-ho, la veri­tat no és que no importi, és que molesta.