L’altra batalla

Quim Torra, final­ment, serà pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat gràcies als vots de JxCat i ERC i l’abs­tenció de la CUP. S’obre una nova etapa mar­cada per l’excep­ci­o­na­li­tat –pre­sos polítics i exi­li­ats– que té com a objec­tiu recu­pe­rar l’auto­go­vern i impul­sar les polítiques soci­als, tenint la màxima de fer política repu­bli­cana seguint el man­dat de l’1-O. Tasca gens fàcil que demana uni­tat d’acció per afron­tar els rep­tes que té davant seu el pre­si­dent i el seu futur govern. Però tot no acaba aquí. L’enèsima crida al diàleg feta des del faris­tol del Par­la­ment per Quim Torra en la pri­mera sessió del debat d’inves­ti­dura és del tot benin­ten­ci­o­nada però poc rea­lista vista la res­posta que va arri­bar des de Madrid. De la crida ini­cial a la con­tenció feta per Rajoy a l’espera de quina seria l’actu­ació del futur govern, la Mon­cloa, en sen­tir el dis­curs, va pas­sar automàtica­ment a l’amenaça, avi­sant que esta­ria “molt” vigi­lant davant qual­se­vol il·lega­li­tat o vul­ne­ració del marc cons­ti­tu­ci­o­nal. Res fa pre­veure, doncs, que hi hagi de facto cap volun­tat, no ja d’asseure’s a par­lar, sinó de rebai­xar la tensió. Tot i que al PP, a curt ter­mini, li interessi que a Cata­lu­nya hi hagi govern per tirar enda­vant d’una vegada els pres­su­pos­tos amb el suport del PNB, a llarg ter­mini està lliu­rant una bata­lla amb Ciu­ta­dans –for­mació que s’ha enva­len­tit després que l’últim informe del CIS li dona una tendència a l’alça– per man­te­nir l’hege­mo­nia de la dreta. Amb­dues for­ma­ci­ons, sabe­do­res que l’anti­ca­ta­la­nisme dona vots a Espa­nya, man­te­nen una pugna a veure qui és més dur, més con­tun­dent con­tra l’inde­pen­den­tisme, per treure rèdit elec­to­ral quan falta un any per a les muni­ci­pals i les autonòmiques. Davant d’aquest esce­nari, les cri­des al diàleg estan con­dem­na­des a que­dar-se en pures decla­ra­ci­ons retòriques, almenys adreçades a l’Estat, i res no fa pen­sar que no passi el mateix amb Europa, lle­vat que els tri­bu­nals a Ale­ma­nya, Bèlgica i Escòcia donin una sonora rebre­gada al Tri­bu­nal Suprem. Caldrà començar per dia­lo­gar amb els de casa, evi­dent­ment amb la CUP ara que s’ha deci­dit a assu­mir el rol d’opo­sició activa i no blo­car la gover­na­bi­li­tat, i també amb els comuns.