Torra a la Moncloa

Els pre­si­dents Rajoy i Torra tenen ganes de veure’s les cares. No és estrany amb tot el que ha cai­gut i encara cau. No hi haurà cap acord con­cret, ni calen­dari de futur, ni pot­ser res. Però a amb­dues parts els convé una llarga xer­rada a cara des­co­berta i sense inter­me­di­a­ris. Fa qua­ranta anys d’amors i desa­mors entre els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat i els de la Mon­cloa. Tot va començar fa més de qua­ranta anys quan el pre­si­dent Tar­ra­de­llas cul­mi­nava l’ope­ració tor­nada a Cata­lu­nya amb una entre­vista amb Adolfo Suárez. La reunió va anar mala­ment, però al sor­tir i davant els peri­o­dis­tes Tar­ra­de­llas va dir que “el canvi d’impres­si­ons ha sigut sum­ma­ment satis­fac­tori: excel·lent”.

La història comença amb l’excel·lent de Josep Tar­ra­de­llas amb Suárez fins al cop de porta al pacte fis­cal de Mari­ano Rajoy a Artur Mas pas­sant per la coin­cidència de dos pre­si­dents soci­a­lis­tes cata­lans que tam­poc no van impe­dir les ten­si­ons de Rodríguez Zapa­tero amb Mara­gall i Mon­ti­lla. Els con­tac­tes més breus van ésser els de Rajoy i Puig­de­mont. En el dar­rer, Puig­de­mont anava ofe­rint pro­pos­tes al pre­si­dent del govern per ela­bo­rar calen­da­ris a llarg ter­mini i Rajoy li con­tes­tava amb un lacònic “No lo veo”. Amb tot, van que­dar que un altre dia es veu­rien. Fet que no va suc­ceir.

Com és lògic per la seva llarga etapa al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, el pre­si­dent que més vega­des va tre­pit­jar la Mon­cloa és Jordi Pujol. Fins a dis­set entre­vis­tes amb Felipe González sense comp­tar les que van man­te­nir a Bar­ce­lona. I unes divuit amb José María Aznar, sense incloure també alguna cita a la capi­tal cata­lana orga­nit­zada per empre­sa­ris que cre­ien que el millor per a Cata­lu­nya era una bona entesa entre Aznar i Pujol beneïda pel rei d’Espa­nya.

En cas de pro­duir-se l’encon­tre, el pre­si­dent Quim Torra seria com els seus ante­ces­sors ben rebut a l’entrada de la Mon­cloa, amb una poste­rior xer­rada impre­vi­si­ble i amb un altre pre­vi­si­ble cop de porta. Amb tot, la con­versa entre els dos pre­si­dents és més necessària que mai, fins i tot per la salut men­tal dels ciu­ta­dans.