Seducció

L’Estat des de fa mesos que sosté l’única pro­posta de la mà dura i la humi­li­ació per a Cata­lu­nya i el seu govern, sobre­tot si es per­sis­teix en qual­se­vol mena de res­ti­tució. Si cal, a canvi de desa­cre­di­tar el sis­tema judi­cial espa­nyol davant de la justícia euro­pea, com ja han fet evi­dent Bèlgica i Ale­ma­nya. Els par­tits polítics esta­tals s’han embran­cat en una des­a­fo­rada lluita per veure qui cas­tiga amb més duresa Cata­lu­nya i qui té pro­pos­tes més espa­nyo­lis­tes. Fins i tot el PSOE de Sánchez s’ha apun­tat al lin­xa­ment con­tra el pre­si­dent Torra, espe­ro­nat per la pui­xança de Ciu­ta­dans. Segur que dis­po­sen d’enques­tes que els fan saber que hi ha una bossa d’elec­tors espa­nyols que es deci­deix per l’espa­nyo­lisme, i no pas per cap ide­o­lo­gia. La situ­ació com­plica força la represa del diàleg amb el govern català. Qui ho faci serà tit­llat de tou. Fins i tot el PNB pre­fe­reix els mili­ons a la lli­ber­tat.

Tants dies pre­gun­tant-nos on eren els demòcra­tes espa­nyols i resulta que la solitària veu d’alerta ha vin­gut des d’una de les for­tu­nes de l’Estat, Ana Botín, la pre­si­denta del Banco San­tan­der, que va adver­tir que calia “tor­nar a ena­mo­rar els cata­lans amb el pro­jecte espa­nyol”. L’Ibex-35, que fa levi­tar Ciu­ta­dans, hi creu, en aquesta pro­posta? En aquest con­text, Cata­lu­nya serà tema recur­rent per aglu­ti­nar espa­nyols i seguir cas­ti­gant-la, no per resol­dre res, i encara menys per ena­mo­rar-la. Millo obre el front amb els alcal­des avi­sant-los que accen­tuarà la pressió sobre les rei­vin­di­ca­ci­ons de lli­ber­tat, argu­men­tant una tiban­tor en la con­vivència que només ha atiat i genera l’espa­nyo­lisme. Alguns alcal­des dels Comuns i el PSC ja han res­post que no s’impli­ca­ran en la repressió ni silen­ci­a­ran el groc.

En una seducció, però, cal fer també autocrítica i mesu­rar bé la fer­mesa cata­lana en la defensa dels drets dels con­se­llers, els empre­so­nats i els ciu­ta­dans que rei­vin­di­quen lli­ber­tat. I pot­ser evi­tar tos­su­de­ries inútils que aca­bin des­en­ci­sant els cata­lans que sim­pa­tit­za­ven amb l’inde­pen­den­tisme ama­ble, però que no se sen­ten cri­dats a un enfron­ta­ment per­ma­nent.