Vuits i nous
En Terri, cent anys
Alguns recordem que fa cent anys que va néixer en Terri (Lluís Terricabras Molera). Ho va fer a Manlleu el dia de Sant Pere de 1918. Es va traslladar aviat a Mataró, on el seu pare havia guanyat una plaça de municipal. Gairebé no va anar a escola, sinó que de petit va entrar de manyà en una fàbrica. Allà va militar en l’anarquisme i se li van fer les mans grosses. Va fer la guerra, la va perdre, va estar tancat en un camp de concentració, va ser cridat de nou a files pel nou règim i va anar a parar a un batalló de penats a l’Àfrica. Un dia del 1967, des de Sueca, Joan Fuster li deia: “Collons, Terri, ja vinc!” En Terri el reclamava al Racó, la seva gran creació. Era un lloc de conferències sabatí obert al públic que durant vint-i-nou anys seguits, des del dissabte de carnaval del 1949, va acollir tots els intel·lectuals del país. La fama havia arribat a Sueca, a l’altra punta dels Països Catalans. Ainaud de Lasarte, Alavedra, Amat-Piniella, Aramon, Badia i Margarit, Bartra, Benet, Benguerel, Blecua, Bohigas, Blai Bonet, Cahner, Candel, la Maria Aurèlia, Castellet, Català-Roca, Cirici, Coll i Alentorn, Cucurull, Deulofeu, Espinàs, Estapé... Segueixo? Foix, Garcés, Hernández-Pijuan, Hurtado... No acabaríem. Ho sento pels del final de l’ordre alfabètic: Raimon, Subirachs, Tísner, Triadú, Trueta, Vicens-Vives... El Racó d’en Terri els oferia la possibilitat de parlar. No hi havia cap tertúlia igual a Catalunya. En Terri va tenir l’agudesa de protegir-se en una entitat afavorida pel règim. També de confiar en l’assessorament del catedràtic Antoni Comas i de l’escriptor Joaquim Casas, tots dos de Mataró. Sobretot comptava amb el seu caràcter expansiu que el feia amic de tothom. “Collons, Terri, ja vinc!” Ell deia: “vaig muntar el Racó per aprendre el que no m’havien ensenyat a escola”. Els que vam atrapar el Racó diem: “Va ser la nostra altra universitat”. Els conferenciants venien sense cobrar. Només se’ls oferia un sopar a la fonda, a base de peus de porc, “el plat més barat de la carta”. A Carles Riba i Clementina Arderiu, “tan espirituals”, els van servir un requisit excepcional. Al cap d’un dies, en Terri rebia una carta dels dos poetes: “Hem sabut que tots mengen peus de porc; tornarem al Racó per tastar-los.” En Terri també escrivia, feia objectes amb ferro i quadres amb cromos, havia estat actor i guionista de les pel·lícules amateurs d’Enric Fité i Josep Punsola, que guanyaven premis a tot Europa...
Som a finals de maig i l’homenatge oficial que Mataró li prepara tot just és un projecte. Ell havia estat un gran organitzador d’homenatges a persones mortes o vives. Uns amics van decidir dedicar-n’hi un. No avançaven, l’organització es dilatava. En Terri els va anar a veure: “Voleu que ho faci jo?” Ens falta en Terri.
