Censura

Men­tre a Madrid es pro­du­eix el fet excep­ci­o­nal que pre­vi­si­ble­ment dona el tomb a la política de l’estat, amb la cai­guda de Rajoy i la seva cort cor­rupta, prop de casa nos­tra plana una moció de cen­sura que obre un munt d’inter­ro­gants. L’alcal­dessa de Bada­lona, Dolors Saba­ter, veu amenaçada la con­tinuïtat del govern muni­ci­pal per un acord de soci­a­lis­tes i popu­lars per pre­sen­tar un govern alter­na­tiu.

Mal­grat que els números eren prou jus­tos, fou fàcil que Saba­ter arribés a l’alcal­dia bada­lo­nina, quan hi havia un desig com­par­tit per fer-ne fora Albiol. La ciu­tat neces­si­tava una rege­ne­ració democràtica i deu regi­dors, recol­zats des de fora per soci­a­lis­tes i con­ver­gents, deci­di­ren un govern de progrés. S’ana­ren recons­truint els ponts tren­cats, a vega­des amb difi­cul­tats per lli­gar volun­tats, i un nou estil es feu ben palès. La ciu­tat som­reia.

Però el 155 ha fet la seva feina i l’entrada al repte de les pròximes muni­ci­pals també hi digué la seva. Albiol vol tor­nar amb força per con­que­rir el reducte del popu­lisme espa­nyo­lista. I el PSC es trobà amb un cara­mel enve­ri­nat. Amb tres regi­dors pot rebre l’alcal­dia de mans d’Albiol, però fent un govern con­junt on el Par­tit Popu­lar tin­dria deu regi­dors i exer­ci­ria el seu pes numèric. Un govern muni­ci­pal en mans d’aquells que costà tant fer fora.

Quan s’albi­ren nous temps en la política cata­lana i espa­nyola, PP-PSC poden con­ver­tir Bada­lona en el reducte de velles polítiques cli­en­te­lars, per sobre d’allò que acon­se­lla la rege­ne­ració democràtica. La pos­si­ble moció de cen­sura és molt més que la con­so­li­dació del 155, és l’abraçada de l’os que pot donar un ven­ce­dor i molts per­de­dors. Queda temps, poc, per evi­tar-ho.