Còmic en català

Al còmic no passa com a la lite­ra­tura en què tots els best-seller o obres que són pre­mi­a­des tenen de manera imme­di­ata una versió en català. Hi ha, però, excep­ci­ons. Aquest dies ha sor­tit en català una nova edició de les obres com­ple­tes d'Hugo Pratt (Norma Edi­to­rial) amb l'al·lici­ent d'afe­gir-hi un lli­bre inèdit: San­dokan. Però a banda d'aquesta publi­cació poques són les nove­tats que es poden tro­bar en català, si no fos perquè Joan Navarro des de la direcció de Glénat ha fet militància cata­la­nista en el món del tebeo. Militància i pers­picàcia empre­sa­rial en ado­nar-se que els segui­dors del manga són un gran grup poten­cial de lec­tors en català.

Un altra de les edi­to­ri­als de còmic que des de sem­pre hi ha apos­tat és la balear Inrevés, que molt abans que a l'Estat espa­nyol es des­cobrís la potència d'Art Spi­e­gel­man i la seva obra Maus, ja n'havia tret l'edició cata­lana.

Inrevés Edi­ci­ons acaba de treure Les serps cegues, una obra que va obte­nir el Pre­mio Naci­o­nal de Còmic, con­ce­dit pel govern espa­nyol, i els pre­mis a la millor obra i al millor guió del Saló del Còmic de Bar­ce­lona.

Els autors del tre­ball són Felipe Hernández Cava, sens dubte un dels millors guio­nis­tes de còmic de tot l'Estat, i el dibui­xant mallorquí Bar­to­lomé Seguí (Tomeu per als amics i paren­tela). Les serps cegues parla de la guerra espa­nyola, però amb un trac­ta­ment dife­rent. Hi ha una con­nexió entre el gangs­te­risme dels Estats Units de finals dels anys trenta amb la violència del front de l'Ebre o de la lluita a Bar­ce­lona entre el P.O.U.M i els agents de l'esta­li­nisme. És de cele­brar que una obra de ficció, però amb un marc històric que ens toca de prop, s'hagi edi­tat en català. Així s'hau­ria de fer amb la resta de bones obres que s'edi­ten. El valor és doble: gua­nya el còmic i gua­nya el català.