En l’era de l’exageració

Època estra­nya en què et poden ficar a la presó acu­sat de fer coses sense via­bi­li­tat legal segons els matei­xos que cas­ti­guen. La sobre­ac­tu­ació fa que gent fins ara apa­rent­ment pacífica s’hagin con­ver­tit en acti­vis­tes de la deso­bediència, de con­ser­va­dors a revol­tats. Per enten­dre-ho, tot ple­gat, em refu­gio en les memòries dels anys de guerra de Fer­ran Sol­de­vila. Men­tre milers de per­so­nes morien, el mes­tre es pre­o­cu­pava per la pèrdua d’una bibli­o­teca o d’un arxiu. No sé si ho feia per evi­tar la follia o per escep­ti­cisme davant la barbàrie. En una entrada del 1936 rebutja la pro­posta de Ven­tura Gas­sol de ser cap del depar­ta­ment de Cul­tura: “Fóra una des­vi­ació.” Ara, tot i les incer­te­ses, no mor ningú. Els arxius, però, con­ti­nuen en perill.