Querellants per la República

Aquí, els enllaços: https://​que​rell​ants​xrep​ubli​ca.​cat. També a twit­ter.com/que­re­llantsX­rep. I també t.​me/​que​rell​ants​Xrep​ubli​ca, face­book.com/que­re­llantsX­re­pu­blica... Més de dos-cents sei­xanta giro­nins hi han entrat i ja han pas­sat pel notari a apo­de­rar un pro­cu­ra­dor per a la que­re­lla col·lec­tiva con­tra el jutge Lla­rena i els tres magis­trats del TS que han impe­dit la inves­ti­dura del dipu­tat Jordi Sànchez. A Cata­lu­nya són més de mil set-cents ciu­ta­dans. Els advo­cats que hi tre­ba­llen gratuïtament aviat que­da­ran col·lap­sats per l’onada de sol·lici­tuds d’infor­mació, dis­po­sats com estan molts cata­lans a defen­sar el seu invi­o­la­ble dret a vot i a ser repre­sen­tats sense inter­ferències il·legals. La que­re­lla es basa en la vul­ne­ració de l’arti­cle 23 de la Cons­ti­tució Espa­nyola, el 21 de la Decla­ració Uni­ver­sal de Drets humans, el 25 del Pacte Inter­na­ci­o­nal de Drets Civils i Polítics i el 3 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans. Observo l’atapeïda sala d’actes del Cen­tre Cívic del Mer­ca­dal de Girona i escolto les expli­ca­ci­ons dels pro­mo­tors de la ini­ci­a­tiva: si els magis­trats s’ho pas­sen tot per l’arc de tri­omf, diuen, és perquè no són sinó una peça més de la maquinària de defensa a ultrança de la uni­tat d’Espa­nya. A la sor­tida, paro l’ore­lla al que diu un advo­cat que fa tertúlia amb els seus amics. Ostres, per a sor­presa meva, els diu que cada dia que passa té més dub­tes sobre la uti­li­tat de la divisió de poders. –”Pen­seu, d’on sur­ten la majo­ria de jut­ges espa­nyols? De ràncies cas­tes, vet-ho aquí, de famílies des­con­nec­ta­des del car­rer. Des de fa segles, les Cas­te­lles es pro­cu­ren la con­tinuïtat del sis­tema extrac­tiu recor­rent a les togues. És una hidalguía que passa d’avis a pares i de pares a fills. Anys d’apre­nen­tatge aïllats de la vida real, pre­pa­rant opo­si­ci­ons. Després les gua­nyen, con­cur­sen a pla­ces, s’enro­len a la cadena d’amis­tats i reco­ma­na­ci­ons i van pujant a l’esca­lafó. Pel camí per­den l’escassa huma­ni­tat que els podria haver arri­bat de fora de la casta. Si a sobre tenen una ide­o­lo­gia mar­cada, per­den fins i tot el sen­tit de l’equa­ni­mi­tat. S’ensu­per­bei­xen i es rebol­quen en la consciència malal­tissa del poder que tenen. Se saben into­ca­bles...” Està a punt de ploure i jo de plo­rar. Tot allu­nyant-me, recordo allò del Ciceró a l’obra De offi­ciis (“El fona­ment de la justícia és la bona fe”) i sin­te­titzo els mis­sat­ges dels advo­cats de dins i del de fora: 1. San­ti­ago y cierra España. 2. Mal­dat.