Invisibles

El vai­xell Aqua­rius arri­barà, si tot va bé, dis­sabte al port de València. A bord hi viat­gen més de 600 per­so­nes res­ca­ta­des al mar Medi­ter­rani. Havien sor­tit de Líbia, com la majo­ria de bar­cas­ses que enfi­len ara rumb a Europa, però la nega­tiva d’Itàlia i Malta a accep­tar-los als seus ports va pro­vo­car que el fla­mant pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, en un gir ines­pe­rat pel que fa a les polítiques d’immi­gració, anunciés que l’Aqua­rius podia atra­car a la Península. Molts han cor­re­gut a treure la pols a aque­lles pan­car­tes de #refu­ge­eswel­come que havien que­dat mig obli­da­des a l’armari i les ins­ti­tu­ci­ons (ajun­ta­ments, Gene­ra­li­tat i dife­rents governs autonòmics) ja s’han ofert per aco­llir-los. Men­tres­tant, la dreta ita­li­ana, amb Mat­teo Sal­vini al cap­da­vant, cele­brava com una victòria el fet que el vai­xell final­ment no arribés al seu país. La trista rea­li­tat és que al debat que es va fer aquesta set­mana sobre l’Aqua­rius al Par­la­ment Euro­peu només hi van assis­tir un 10% dels euro­di­pu­tats. La trista rea­li­tat és que pràcti­ca­ment cap país ha com­plert amb els acords esta­blerts per aco­llir refu­gi­ats. L’Estat espa­nyol només ha com­ple­tat l’aco­lli­ment de 1.400 per­so­nes de les 17.000 que esti­pu­lava el pla. A més, les con­di­ci­ons en què viuen aques­tes per­so­nes als cen­tres d’aco­llida no són les més ade­qua­des i alguns refu­gi­ats han mar­xat cap a altres països. Segu­ra­ment l’Aqua­rius serà rebut amb tots els honors, però els seus tri­pu­lants, segu­ra­ment, tor­na­ran a ser invi­si­bles d’aquí a pocs dies.