Els herois

Tots els mit­jans han reco­llit l’heroica gesta de Mama­dou Gas­sana, un jove de 22 anys que havia tra­ves­sat Àfrica des de Mali fins a Líbia i que després de tra­ves­sar la Medi­terrània clan­des­ti­na­ment va poder arri­bar a París per pas­sar des­a­per­ce­but com tants milers de gent a qui se’ls nega els papers i els drets fona­men­tals. La fama li va venir per haver grim­pat per un edi­fici i sal­var un nen que era a punt de caure d’un balcó des de una forta alçada. Aquest fet ha estat uti­lit­zat pels hipòcri­tes de sem­pre que s’han afa­nyat a con­ce­dir-li docu­men­tació i feina per fer-nos creure que el pre­si­dent Macron i la soci­e­tat fran­cesa és gene­rosa i agraïda. No tinc cap dubte que l’acti­tud de Mama­dou va ser exem­plar. No puc estar-me, però, de pen­sar que a par­tir d’ara, per obte­nir el permís de residència a França, a més d’haver de tra­ves­sar grans ter­ri­to­ris erms, jugar-se la vida per tra­ves­sar el mar i viure en la clan­des­ti­ni­tat en l’opu­lenta Europa, també cal sal­var la vida d’alguna cri­a­tura blanca. Escu­dar-se en l’anècdota per camu­flar una rea­li­tat on la xenofòbia s’obre camí, on es tanca a la presó els volun­ta­ris que socor­ren immi­grants als ports ita­li­ans i on es per­met que el fons de l’oceà s’ompli de cadàvers de per­so­nes que només pre­te­nien obte­nir una vida millor. Es con­si­dera heroi la per­sona que és capaç de posar en joc la seva vida per a fi de bé, com ara sal­var una altra vida en perill. Per a mi també són herois els qui se la juguen pel dret legítim a tenir una vida digna. Aquests, però, no es merei­xen cap home­natge, crei­xen les for­ma­ci­ons que pre­di­quen la seva expulsió o empre­so­na­ment i apro­fi­ten les incer­te­ses de la gent per ino­cu­lar-los l’odi a la diferència. Pre­te­nen man­te­nir un statu quo basat en la men­tida de la pos­sessió –ets el que tens– més que no pas en la justícia i en l’accep­tació dels movi­ments migra­to­ris com una veri­tat natu­ral i social. No n’hi ha prou de fer-se la foto­gra­fia al cos­tat d’un immi­grant anònim que ha fet una bona obra, com si es tractés d’una excepció, men­tre els labo­ra­to­ris es neguen per motius econòmics a sub­mi­nis­trar vacu­nes de lasida a l’Àfrica quan als països rics gai­rebé ja ningú es mor per aquesta malal­tia, i el Vaticà manté la seva acti­tud geno­cida cri­mi­na­lit­zant les mesu­res pro­filàcti­ques en nom d’una moral i uns dog­mes, a més de fal­sos, estúpids i inhu­mans. Amb Mama­dou han reduït la justícia a la cate­go­ria d’anècdota per poder con­ti­nuar menys­pre­ant-la.