Solidesa sonora

El pri­mer dia de Sònar, Fina Puig­de­vall, la xef del gran res­tau­rant Les Cols d’Olot, era dar­rere els fogons del fes­ti­val. I tant. En aquests 25 anys del fes­ti­val de música i arts avançada, a més d’enviar senyals a l’espai i d’explo­rar la recerca tec­nològica, també s’ha arre­lat a la terra. Els seus direc­tors, aquests tres reis que són Enric Palau, Ricard Robles i Ser­gio Caba­llero, han anat for­nint la seva pro­posta amb ele­ments com­ple­men­ta­ris al de la idea i con­vo­catòria musi­cal i tron­cal.

I aquests últims anys també la cuina, els noms de l’alta cuina, per bé que en una àrea més res­trin­gida, també hi ha tin­gut cabuda. Fina Puig­de­vall m’expli­cava la pos­si­bi­li­tat que han obert a Les Cols de començar una visita al seu hort a la Vall de Bia­nya, veure com tre­ba­llen les ver­du­res i frui­tes, com van les galli­nes i com reci­clen els sobrants del res­tau­rant, i com d’altra banda crei­xen i es cui­den els ali­ments que després trans­forma la cuina. M’ho expli­cava men­tre al mig de la fira on es fa el Sònar de Dia aca­ben d’arren­car les pri­me­res ses­si­ons musi­cals, o men­tre podies con­tem­plar en una cúpula de 360 graus un seguit de peces d’art audi­o­vi­sual, o et podies fer una foto dalt d’un uni­corn o men­jar-te un gelat del Rocam­bo­lesc de Jordi Roca, o fer una copa de vi de Tor­res. El Sònar ha gene­rat aquesta atracció per cre­a­dors i ela­bo­ra­dors de tota mena. El Sònar fa 25 anys en un temps en què els minis­tres de Cul­tura, ara que el govern espa­nyol havia recu­pe­rat la car­tera, duren una set­mana. El con­trast entre les dues velo­ci­tats ens fa pre­gun­tar què ha sabut bas­tir el fes­ti­val. Una imatge de soli­desa, de fle­xi­bi­li­tat, i un model d’oferta cul­tu­ral, fes­tiva i també d’oci que ha ser­vit de model per a altres empre­sa­ris i empre­ne­dors que han fent els seus fes­ti­vals. Aquest efecte de mirall, aquest coratge que han sabut des­til·lar i que pot haver ins­pi­rat els altres no es pot menys­te­nir. A banda, és clar, de la capa­ci­tat d’expor­tar el Sònar i de seguir pro­gra­mant el més nou i el més clàssic de l’electrònica, ara que fa tants anys que l’electrònica és arreu i enmig de la música que sen­tim.