El PP en el regne de l’anarquia

En què es dife­ren­cien els pro­jec­tes de Soraya Sáenz de San­ta­maría, María Dolo­res de Cos­pe­dal i Pablo Casado? Del poc que se’n coneix, en gai­rebé res. I en què són exac­ta­ment cal­cats? En l’auto­pro­cla­mar-se can­di­dats de la militància. Escar­men­tats pot­ser de la reacció de les bases soci­a­lis­tes, pro­clius en els dar­rers temps a cas­ti­gar el que apa­re­gui com el can­di­dat de l’apa­rell, els aspi­rants del PP han deci­dit que ells no en tenen. Que és un par­tit dis­solt on regna l’anar­quia. Què ha estat fins ara De Cos­pe­dal? La número dos de par­tit. I Casado? Un dels vice­se­cre­ta­ris. L’única que ha estat lluny dels coman­da­ments del car­rer Gènova ha estat l’exvi­ce­pre­si­denta, però n’ha estat tant que hi ha qui asse­gura que no coneix ni un mili­tant de base.