Ara fa un any

Ara fa un any tot just fal­ta­ven menys de tres mesos per fer el referèndum, hi havia molt per fer i res sem­blava pos­si­ble. Jun­que­ras i Romeva havien rebut l’encàrrec del pre­si­dent Puig­de­mont d’orga­nit­zar l’1 d’octu­bre, però les seves con­se­lle­ries no tenien les com­petències per fer-ho ni els eren tras­pas­sa­des. Des de Set­mana Santa que tot sem­blava embar­ran­cat: era quan van sor­tir les gra­va­ci­ons de Bon­vehí espe­cu­lant amb una pos­si­ble can­di­da­tura de Santi Vila, men­tre per un altre cantó es fil­tra­ven a la premsa les dis­crepàncies des de Gover­nació amb la com­pra de les urnes. Van anar pas­sant les set­ma­nes fins que una entre­vista al con­se­ller Bai­get, en aquest mateix diari, va evi­den­ciar que una part molt impor­tant del govern no estava gaire per la labor. Hi havia un nus molt entor­to­lli­gat que s’havia de des­fer. Final­ment, el 14 de juliol, efemèride de la presa de la Bas­ti­lla de París, hi ha deca­pi­ta­ci­ons també a Bar­ce­lona. Con­se­lle­ries clau en l’orga­nit­zació d’un referèndum, totes d’un mateix color polític, com ara Inte­rior (Mos­sos), Ense­nya­ment (col·legis elec­to­rals) i Pre­sidència (CTTI), així com la secre­ta­ria del Govern (con­trac­tació), cauen quan el calen­dari ja està en el compte enrere. En aquell precís moment, també es tras­pas­sen les com­petències en pro­ces­sos elec­to­rals –l’orga­nit­zació de vota­ci­ons, par­lant pla– de Gover­nació a Vice­pre­sidència. Borràs es queda, però la patata calenta l’agafa Jun­que­ras. Curi­o­sa­ment, Santi Vila també es queda, per cert. La tre­pidància de la nos­tra rea­li­tat imme­di­ata, amb l’heroica mobi­lit­zació, la nefasta repressió i la poste­rior pro­pa­ganda elec­to­ral, han fet que la mirada històrica a curt ter­mini quedi enter­bo­lida. Per això quan Jun­que­ras rei­vin­dica en una carta que es va haver “de car­re­gar tota la feina i res­pon­sa­bi­li­tat a l’esquena al juliol per sal­var l’1 d’octu­bre” hi ha qui pot sor­tir a ges­ti­cu­lar aïrada­ment a la seva fàtua tele­vi­siva diària com si els fets fos­sin opi­na­bles.