Dia a dia complicat

Tots els pro­ble­mes de fons que van gene­rar el con­flicte de Cata­lu­nya amb Espa­nya con­ti­nuen exis­tint. El govern espa­nyol defensa la Cons­ti­tució amb totes les armes, com és lògic. Men­tres­tant, el govern català defensa l’objec­tiu d’inde­pendència sobre el qual va poder for­mar un govern i una majo­ria par­la­mentària després de les elec­ci­ons del 21-D. Cada govern defensa amb fer­mesa tot allò que creu que pot man­te­nir-lo en el poder i en aquest cas, català i espa­nyol, és pràcti­ca­ment impos­si­ble posar-se d’acord. Ningú renun­ciarà a objec­tius. És pos­si­ble, com s’està veient, can­viar les mane­res dient-se les veri­tats a la cara. Els dos pre­si­dents con­vo­ca­ran elec­ci­ons res­pec­ti­ves –gene­rals i cata­la­nes– més aviat que tard i seria tot un èxit arri­bar-hi amb bones mane­res, un fet que des­pi­ta­ria tots aquells que s’han situat en el dis­curs de la con­fron­tació per­ma­nent.

En el seu període gover­na­men­tal, ni Quim Torra ni Pedro Sánchez tenen gaire res a per­dre. No cre­ien que arri­ba­rien de la manera que ho han fet a les res­pec­ti­ves pre­sidències, un fet que és posi­tiu. Des de fa dies que tots dos s’estan comu­ni­cant a l’hora que volen i des d’on volen per What­sApp. Tot obert amb el límit que ni l’un insis­teixi amb la Cons­ti­tució ni l’altre insis­teixi amb l’auto­de­ter­mi­nació. Caldrà veure quin serà el límit de la Gene­ra­li­tat per aguan­tar la nega­tiva de Sánchez i el límit del govern espa­nyol per aguan­tar les peti­ci­ons inde­pen­den­tis­tes. Tot indica que hi haurà un llargs temps d’espera.

La relació entre els dos pre­si­dents pinta bé i seria injust pen­sar que Torra no fa cas de l’advertència que Pujol feia: “Els cata­lans van a Madrid i amb dos copets a l’esquena mar­xen satis­fets.” El pre­si­dent no pot estar satis­fet per molt bona relació de fons que hi hagi davant d’un dia a dia més com­pli­cat i estrany que mai. El prin­ci­pal escull: la qüestió judi­cial que manté empre­so­nats, exi­li­ats i dipu­tats sus­pe­sos. El segon: el finançament, que difícil­ment es resoldrà amb comis­si­ons bila­te­rals. Un ter­cer: el dubte ciu­tadà de saber si viu en una pre­república cata­lana o en una auto­no­mia esta­blerta.