Un patró estantís

Una dona va morir ahir a Sants, pre­sump­ta­ment assas­si­nada pel seu marit. Ahir, també, un home era detin­gut a Tor­tosa per un doble delicte de mal­trac­ta­ment a la llar i agres­si­ons sexu­als a la seva pare­lla. Es tracta d’un dego­teig de notícies dolorós i angoi­xant al qual no ens hauríem d’acos­tu­mar per molt quo­ti­di­a­nes que se’ns facin. El més pre­o­cu­pant és que s’hi detecta un patró regres­siu que, mal­grat les cam­pa­nyes de cons­ci­en­ci­ació i l’evo­lució social apa­rent, fa rebro­tar vells esque­mes estan­tis­sos en les rela­ci­ons entre gèneres. Sense anar gaire lluny, l’enquesta sobre violència mas­clista a Cata­lu­nya, pre­sen­tada recent­ment, revela que un 17,6% de les dones han patit agres­si­ons d’aquest tipus en el dar­rer any. I tan­ma­teix, la por o la desin­for­mació ha fet que només un 26,1% de les que n’han estat vícti­mes ho hagin denun­ciat. Paral·lela­ment, dins d’aquesta violència, la de tipus sexual encara s’ha dis­pa­rat més, ja que Inte­rior va indi­car fa pocs mesos que la dada abso­luta de l’any pas­sat supera de més d’un 24% la del 2013. Alguns experts diuen que és un tema d’edu­cació des dels pri­mers anys; d’altres, que hi influ­eix el model hete­ro­pa­tri­ar­cal caduc que es pro­jecta des d’alguns àmbits mediàtics o publi­ci­ta­ris; uns altres, que hi ha una reacció invo­lu­tiva davant de les rei­vin­di­ca­ci­ons femi­nis­tes. El que està clar és que cal impli­car-hi trans­ver­sal­ment l’admi­nis­tració i tota la soci­e­tat. Per a mol­tes dones, ja fem tard.