La seguretat i les esquerres

Pos­si­ble­ment un dels grans errors de l’esquerra ins­ti­tu­ci­o­nal, aquí i allà, ha estat no haver fet de la defensa de la segu­re­tat pública un eix inequívoc del seu dis­curs ideològic. Davant d’això, la dreta, i més explícita­ment l’extrema dreta, s’han apro­piat del relat per incom­pa­rei­xença d’un rival que, avui, es veu acom­ple­xat a l’hora de pro­pug­nar polítiques fer­mes per pro­te­gir un dels béns col·lec­tius més pre­uats que tenim, el car­rer. Però no. Dir que segons qui­nes acti­tuds o com­por­ta­ments a la via pública no han de ser accep­ta­bles, no només no fa pro­gre, sinó que fa tuf de con­ser­va­dor. És massa de dre­tes. I així ens va, amb l’inci­visme dina­mi­tant per inacció la con­vivència a bar­ris de clas­ses popu­lars. Com la Bar­ce­lo­neta.